De petit volia fer kung-fu. Sí, és una faceta que no coneixíeu de mi. És més, desitjava tant fer kung-fu que vaig obligar als meus pares a apuntar-m’hi. Però no feien kung-fu enlloc. Només, taekwondo, karate, judo, jiujitsu i qualsevol altra art marcial que s’hi relaciona. Però jo això no o entenia. En Jackie Chan feia kung-fu, en David Carradine feia kung-fu i en Donnie Yen feia kung-fu. En Bruce Lee feia tant kung-fu que era capaç de jugar al ping-pong amb uns nunchakus. Per tant, si volia pegar a gent, havia de fer kung-fu. Com que no tenia manera d’aprendre’n em vaig haver d’empassar ves a saber quantes hores de metratge de gent que cridava jaaaaias i actors que s’assemblaven molt. Fins als deu anys era incapaç de distingir en Jet Li de l’Steven Seagal, imagineu-vos si anava perdut. A dia d’avui segueixo sense saber pegar, però amb la tonteria puc fer llistes de les millors pelis de kung-fu. Podeu donar gràcies a la meva ignorància.

PD: He intentat fer una selecció basada en l’equilibri ancestral entre comèdia i violència extrema. Però no n’hi ha cap d’en Jackie Chan. Perdoneu-me.

Karate a muerte en Bangkok (1971)

 

Aquesta cinta de Bruce Lee, val la pena des del títol fins al final. Encara que el títol original sigui The Big Boss, penso que la versió en espanyol li dona mil voltes. Qui no vol veure una pel·lícula de karate a mort? I a més a Bangkok. No crec que calguin més explicacions sobre aquesta obra mestra.

 

 

El furor del dragón (1972)

 

Una altra de Bruce Lee, perquè quan parlem de pel·lícules de kung fu, no hi ha res millor que Bruce Lee. Excepte Bruce Lee contra Chuck Norris. La lluita final està considerada com una de les més èpiques del cinema d’arts marcials. A més, em fa por que Chuck Norris vingui a buscar-nos si no diem que és boníssima.

 

 

Kung Fu Sion (2004)

 

Segurament no sigui de les millors, però aquesta comèdia d’Stephen Chow replanteja el cinema d’arts marcials tant com el doblatge espanyol es va replantejar com s’havien de fer les coses. Si voleu sentir xinesos parlant amb accent andalús mentre volen pels aires, aquesta és la vostra pel·lícula.

Karate Kid (1984)

 

Encara que el remake amb Jackie Chan i el fill de’n Will Smith estigués bé, només hi ha un mestre Miyagi possible. I aquest és el que dona cera i poleix cera. Si trobeu a faltar la vostra infància, reviseu aquesta història de superació d’uns americans guaperes que fan karate. Perquè fer surf ja estava massa vist.

 

 

La trilogia Ip Man

 

La biografia del mestre de Bruce Lee, i la primera pel·lícula d’arts marcials que vaig veure. Segurament estigui aquí perquè m’he posat nostàlgic.

 

 

 

BONUS: Kung Fu Panda

 

Els més petits també tenen dret a veure cosses i gent que vola pels aires, que en aquest cas són animals, suposo que per allò de la violència extrema. Si són peluts i grassonets no sembla que es peguin de veritat.

Deixa una resposta: