Des de sempre, les comèdies romàntiques han estat  menyspreades pel públic en general. Bé, potser només és una sensació meva, però en massa ocasions he escoltat allò de “ostres, que ensucrada que és aquesta pel·lícula“, allò de “quina merda noi, al final sempre acaben igual”. Per aquest motiu, el Book Challenge del mes de febrer tracta sobre aquestes comèdies que no mira ningú, però que en el fons, tots sabem que ens agraden d’allò més. I si no em creieu, digueu-me: quants cops heu vist aquella pel·lícula tan i tan ensucrada que no confessareu mai haver vist?, quants cops heu caminat pel carrer mentre taralejeu aquells primers compassos del Oh, Pretty Woman de Roy Orbison? i quants cops heu imaginat el vostre casament amb un final de festa ballant el Time of my life de Dirty Dancing? Les comèdies romàntiques poden resultar massa tòpiques i amb un xic massa d’edulcorant, però de tant en tant se’ns posen d’allò més bé, ja que en la majoria d’ocasions representen tots aquells bons moments, aquells somnis i aquelles històries d’amor que a tots ens agradaria viure.

Com que s’acosta Sant Valentí, a continuació us deixem amb algunes de les comèdies romàntiques que més ens agraden a L’Escriba. I sé de bona mà, que a vosaltres també.

 

Love actually,2003

Segurament la comèdia romàntica moderna més vista en èpoques nadalenques. Riures, desgràcies, cors trencats, però sobre tot, molt i molt d’amor. Des del 2003, encara que no ho confesseu, cada desembre us la mireu després d’haver vist Solo en Casa. Si més no, jo ho faig.

 

Pretty Woman, 1990

No se que passa però, sigui el que sigui el que estiguis fent en aquell moment, si en el moment de fer zàpping trobes per casualitat que en algun canal tornen a posar Pretty Woman, és del tot inevitable quedar-se enganxat al televisor. Poques parelles han mostrat tanta química a la pantalla com Julia Roberts i Richard Gere. Sens dubte una de les millors comèdies romàntiques de tots els temps.

 

Vacaciones en Roma, 1953

De tant en tant és bo revisionar algun clàssic, i quina millor manera de fer-ho que passejant per Roma mentre contemplem la típica història d’amor entre una princesa i un príncep. Bé, un príncep no, però la princesa sí. Ni més ni menys que un duet entre la gran Audrey Hepburn i Gregory Peck. I per si això no fos prou, dirigit per William Wyler. Només per aquests tres noms, ja val la pena mirar aquesta pel·lícula tantes vegades com faci falta.

 

Annie Hall, 1977

D’acord, no és una comèdia romàntica massa convencional. Tenint en compte que està dirigida i protagonitzada per Woody Allen, el tema no podia ser tant fàcil. A Annie Hall les dosis de sucre no són tan extremes com de costum, però la parella formada per Woody Allen i Diane Keaton és de tot menys convencional. En la meva opinió, la millor pel·lícula del mestre de mestres.

 

Deixa una resposta: