Barcelona ha celebrat el FICMA (Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient), el qual arriba a la seva 25 edició. En ella hi hem trobat 120 treballs audiovisuals procedents de 40 països diferents que es van projectar a diferents sales de Barcelona i Girona.

A part de tractar des del punt de vista cinematogràfic temes ambientalment molt coneguts com el canvi climàtic, la contaminació o les amenaces de la biodiversitat, els films també centren la seva atenció en temes d’actualitat com la problemàtica dels plàstics en el medi i en els éssers vius, ja que es troben moltes restes de plàstics en els estómacs de gran varietat d’animals. Aquesta temàtica l’aborda a la perfecció la projecció Albatross.

Tot i així, la projecció per excel·lència és Shark Extinction, obra pòstuma del famós cineasta Rob Stewart. Aquesta pel·lícula ens mostra la gran quantitat de taurons que moren cada any a mans dels humans per obtenir diners, en especial per les seves aletes, les quals són utilitzades per fer-ne sopa. Realment són tan perillosos o ho som més els humans? Com seria un món sense taurons? El Festival va emetre l’estrena Europea d’aquesta pel·lícula el divendres 9 de novembre com a clausura del festival.

Una altra gran aposta del festival va ser Eating animals, film que tracta el conflicte de la ramaderia intensiva produïda i narrada per Natalie Portman. També destaca Poisining Paradise dels activistes mediambientals de Hollybood Pierce Brosnan i Kalee Shaye Brosnan sobre els tòxics de l’agricultura i que es va projectar a Girona.

A banda de les projeccions i de la visita de productors, el festival va incloure tallers i una entrega de premis: un per a documentals en la Secció Planeta i un altre per a curts en la Secció Mirades. Per altra banda, també es va fer entrega d’una beca per a la producció d’un curt.

Hem assistit a algunes de les projeccions i destaquem:

The Rights of Nature

Aquest film posa sobre la taula els drets ambientals i com poder legislar el medi ambient. Aquesta projecció proposa tractar la natura com si fos un subjecte, de manera que se li atorguin els mateixos drets que té qualsevol persona, una opció que ja han aplicat països com l’Equador i que té una gran quantitat d’avantatges, però també alguns inconvenients com per exemple que és un procés lent d’aconseguir.

 

La línea amarilla 

La línea amarilla és un film sobre una reserva camperola de Colòmbia que va decidir frenar l’explotació del medi natural i fer una “línia groga” per protegir un tros de selva, el qual actualment conté una gran quantitat de biodiversitat. Aquesta línia la van decidir i pactar els pagesos fa 25 anys i han estat ells els qui durant aquests anys l’han fet respectar. Actualment, està en perill pel fet de contenir or i petroli. El director del film comenta que el més preocupant no són les grans indústries mineres, sinó la mineria il·legal que s’està acostant a la zona. Caldria protegir la zona a través de l’administració amb figures com la de Parc Nacional o Natural i, alhora, invertir diners en guàrdies i vigilants per prevenir l’extracció il·legal.

És un festival centrat a difondre la importància del medi ambient i er fer-nos més conscients de la natura que ens envolta, de la seva importància i la seva fragilitat. La conscienciació és el gran objectiu, mentre que la qualitat de les projeccions en algun cas no sigui la més desitjada. Considero que caldria una millor difusió per fer conèixer aquest festival i aconseguir arribar a molt més públic, especialment a un públic no expert per fer-lo conscient de la problemàtica ambiental.

Deixa una resposta: