Festival Nits Orientals de Vic. Catorze anys de cinema asiàtic

0
142
Mountain Cry

Aquest diumenge dia 23 hem donat per finalitzat la catorzena edició del Festival Nits Orientals de Vic. Una edició, on la cultura xinesa ha estat la protagonista i on cada dia s’han ofert un gran número de pel·lícules del continent asiàtic. Un tasca molt agraïda, ja que sovint són films molt poc accessibles al nostra país. Fem un repàs a alguns dels films que hi hem pogut veure abans de passar al palmarès.

Saving Sally (2016)

Film filipí que barreja l’animació amb l’acció real. Una historia d’amor adolescent força quotidina convertida en un argument de còmic a través de l’evolució dels dos personatges principals. Marty és un noi que somia ser dibuixant de còmics i s’enamora de la seva millor amiga, la Sally, qui somia ser inventora en un futur. No obstant això, la Sally viu una situació familiar molt complexa, cosa que fa que en Marty vulgui rescatar-la constantment. Tot i que és un guió força pla i simple, l’espectacle visual el dota d’una força i d’un missatge que va més enllà del típic chickflick. Ha estat una de les grans sorpreses del festival, a títol personal.

Saving Sally

Duckweed (2017)

Un drama disfressat de comèdia. Aquesta pel·lícula xinesa s’apropa a la mítica Regreso al futuro on un jove pilot de ral·li pateix un accident de cotxe que el trasllada automàticament a l’any 1998, un any abans del seu naixement. Allà hi coneixerà el seu pare i mare abans de casar-se, i això li permetrà fer les paus amb la figura paterna, qui sempre ha odiat per frustrar les seves ambicions i minar la seva infància, i conèixer la figura materna, qui es va suïcidar molt abans que ell la pogués recordar. És una pel·lícula molt ben rodada i portada, amb un ritme sovint oscil·lable, però que crea una atmosfera i un ventall d’emocions que arriben al públic.

Duckweed

Fabricated City (2017)

Corea explota al cinema amb un film d’acció amb tocs de ciència ficció. Un jove a l’atur i molt aficionat als videojocs es veu empès a la presó acusat de violació i assassinat per un complot a nivell nacional. Ell i els seus companys de batalles virtuals es veuran obligats a estirar els fils per desentrellar la trama criminal que empresona innocents. Un espectacle d’efectes especials a nivell de percussions de vehicles, lluita, informàtica. Tot i que conté una acció d’allò més exagerada, mai sembla inversemblant, ja que queda molt ben encabida dins l’argument i trama que ens presenta aquest film.

Fabricated city

El regne de les granotes (2013)

La pel·lícula d’animació xinesa que ja havia arribat a alguns dels cinemes catalans, s’ha pogut tornar a visualitzar durant el festival. La princesa del regne de les granotes desapareix després de saber que el guanyador dels jocs olímpics serà qui es casi amb ella. Cansada de la subjugació familiar decideix emprendre el seu propi camí i esdevenir la guanyadora d’aquests jocs per poder decidir el seu destí per ella mateixa. Tot i que està feta amb una animació envejable, l’argument és força simple, i el diàlegs ratllen l’absurd.

El regne de les granotes

Ronja, la filla del bandoler (2014-2015)

La primera sèrie que presenta Stuido Ghibli, i dirigida per Goyo Miyazaki, fill del més que conegut Hayao Miyazaki. El festival va ser testimoni dels 4 primers capítols de la sèrie animada, cortesia de MovistarPlus. Una sèrie que explora l’argument d’una llegenda nòrdica escrita per Astrid Lindgren. Tot i que el tema podria donar per una bona dosi de fantasia i aventura, decep la manca de contingut i el poc nivell de l’animació. El nivell al qual Ghibli ens té acostumats es perd en aquesta producció que no arriba a funcionar en cap de les vessants serièfiles.

Ronja, la filla del bandoler

McDull Rise of the Rice Cooker (2016)

Pel·lícula d’animació de Hong Kong, on un porquet anomenat McDull (personatge molt típic de la cultura hongkonguesa) aspira a ser un gran inventor i veu l’oportunitat quan el govern demana a totes les escoles que creïn un robot per poder combatre un monstre pelut, verd i gegant que ha envaït la Terra. Es tracta d’un film atípic enfocat a un públic infantil, però que sovint captivarà més l’adult. Una faula de com sovint la visió infantil és més efectiva que la visió adulta i destructiva. Tot i així, hi ha gags mal ubicats, o poc aptes per les diferències culturals que poden fer-la trontollar una mica a occident.

mcdull rise of the rice cooker

The Posterist (2017)

El senyor Yuen Tai-Yung és el creador de més de 200 pòsters de les pel·lícules més emblemàtiques de l’època daurada del cinema de Hong-Kong (1975-1992). Ha arribat a dibuixar la imatge de grans ídols com Bruce Lee, Jackie Chan, Stephen Chow o els germans Hui. Ara, el fill d’un dels germans Hui ret un homenatge a la figura del mestra a través d’un documental emotiu, proper i familiar. A través d’entrevistes personals amb coneguts del mestra ens endinsem en la seva faceta creativa i personal i viatgem a través del temps a una època on el cinema xinès va gaudir d’una gran acceptació per part del públic mundial.

The posterist

Shock Wave (2017)

JS Cheung, és un artificier de la policia de Hong Kong, infiltrat en una banda criminal. Quan aquest els delata a la llei, un dels criminals que escapa jura venjança, i evidentment compleix la paraula. Acaba segrestant els vianants que es troben dins el túnel i amenaça amb la mort de centenars d’innocents i la destrucció d’una infrastructural vital per a la ciutat. Acció frenètica, tensió mortal i un argument d’allò més ben resolt, en un thriller policíac ben travat i amb personatges sòlids i carismàtics.

Shock Wave

Pel que fa als guanyadors d’aquesta edició, els guardoncs i l’estatueta del gat de la sort són:

Premi del públic: Fabricated City

Premi de la premsa acreditada: Duckweed

Premi del jurat: Mountain Cry

Menció especial: The Posterist

Deixa una resposta: