Us presentem l’Eva Prenafeta, autora de la col·lecció Superminiforts. Fa poc n’acaba de sortir la tercera entrega, Els Superminiforts i els Encants Tropicals, un llibre amè, lleuger, divertit i alhora didàctic que us convidem a conèixer i gaudir del clima tropical a través de les seves pàgines.
– Estàs llicenciada en Dret i professionalment ets empresària, un ambient que podria semblar-nos que dóna poc marge temporal per dedicar-se a la literatura. Quan i per què decideixes posar-te a escriure contes infantils?
De sempre que he anat fent cosetes creatives, de tot tipus, les idees em vénen, em brollen contínuament. Són com un grandíssim regal, jo no hi pinto res aquí. Em cauen al damunt i prou. Jo només les recullo i faig el que em sembla amb elles. L’únic que aporto a tot el que em ve al cap són hores i hores i hores de feina (que gaudeixo al màxim, tot s’ha de dir). Sempre ha estat així.
Em vaig poder retirar fa molts anys, ben jove, i em vaig instal·lar a París a viure, a passar-m’ho bé, a tornar a aprendre i satisfer la curiositat insaciable que, des de petita, m’ha encomanat (o m’ha inculcat) el meu pare. A París encara em vaig dedicar més intensivament a traslladar als dibuixos, als contes i a altres creacions tots aquests regals que m’arribaven i m’arriben perquè, en aquell retir fantàstic, disposava de tot el temps per fer-ho i en un entorn d’allò més motivant.
– I enmig d’aquesta ebullició d’on surt la idea dels Superminiforts?
Doncs no t’ho sé dir exactament, va sorgir i prou. Tenia una pila de personatges al cap i a la taula de dibuix, ja fets. No només la imatge, sinó la personalitat de cadascun, almenys de la majoria. Els vaig ajuntar i llestos. Vaig afegir algun altre personatge, però era lògic que existís, la mateixa colla bàsica ho demanava. I ja està. Vaig pensar de barrejar els petits herois amb tots els llocs i les experiències viscudes i aquí tens la sèrie. El nom de Superminiforts i els dels personatges diguem-ne afegits com la senyora Àgueda i el petit Blai van sortir sense pensar-m’ho gaire. És que no es podien dir d’una altra manera!
– Parla’ns una mica de quin objectiu et planteges, què vols fer arribar als nens a través dels Superminiforts.
La meva màxima i única aspiració és que els lectors s’ho passin bé; m’agrada veure tothom alegre, content. Fins i tot el seu format està pensat per a això, has vist quina forma tenen els llibres? Vénen ganes d’agafar-los!
Els llibres són frescos, transparents i clars, plens de llum. Els colors són plans, no hi ha ombres. Una ratlla separa un color de l’altre. Tot és concret, definit, sense lloc pels dubtes. Van de cara i per això els Superminis també miren així, i molt sovint miren al lector, directe als ulls. Una mica o bastant o del tot com una mateixa es veu. No hi ha ombres ni subterfugis. Res a amagar. Tot és el que és. Transparència i alegria.
– Per tant, amb aquestes característiques, podríem considerar que els llibres poden tenir un ampli ventall de públic.
Els llibres estan dirigits a tothom qui obri les seves pàgines. Per què només han de ser per a nens? Penso que aquests llibres són transgeneracionals. Que els pot llegir tothom a la seva manera. Que poden tenir lectors de totes les edats i amb tot tipus d’aptituds i interessos: que no sàpiguen llegir, que n’estiguin aprenent, que ja en sàpiguen i s’ho llegeixin tot, o que no els interessi la lletra i vulguin concentrar-se en els dibuixos, o fixar-se en els colors per sí sols, fins els qui vulguin estudiar amb detall tota la informació sobre brúixoles, periscopis, monocles, mapes, moviments de la terra, etc… que són –molt sovint i més del que et penses– les mares i els pares dels nens….Fins arribar a gent gran que potser ja ni llegeix tan bé ni està per segons què. Per què no regalar una aventura d’aquestes a la teva àvia? D’entrada, segur que somriu quan vegi el llibre. Després, quan se’l miri, encara riurà més. I s’entretindrà i es distraurà de les cabòries, sobretot si està una mica tris-tras.
Aquests llibres són com un somriure carinyós quan els mires. He provat de fer una explosió d’alegria per als petits i un bàlsam per a l’esperit de tota la resta, els adults i els grans. Et miris els llibres com te’ls vulguis mirar. Són teus i són aquí per posar-te content.
– En aquesta entrega, els Superminiforts es traslladen al Tropic i a través de l’aventura podem conèixer-ne les característiques que, a més, ens amplies en un annex. Parla’ns una mica del teu procés d’escriptura: primer penses l’aventura i després cerques la informació complementària o a la inversa?
L’aventura ja la porto pensada. Els títols i els arguments dels llibres passats, actual i futurs ja estan fets des de fa temps, tots al meu cap i als meus quaderns de notes. D’informació en busco poca perquè, en principi, ja la tinc. He residit a molts llocs i jo mateixa he viscut moltes aventures al Tròpic, a l’Àfrica, a Anglaterra, a França, a la Xina… i he recopilat moltes dades. Bàsicament, només es tracta de bolcar-les als llibres. Està clar que sempre repasses alguna cosa si es tracta de coneixements científics, hi ha d’haver rigor en tot el que un publica. És indispensable i obligat. I també és indispensable i obligat posar-hi el toc díver, sobretot!
– Acabada l’aventura als Encants Tropials ens deixes amb la intriga d’anar a casa en Max en la propera entrega. Ens en pots avançar alguna cosa més?
Res. Intriga fins al final per a tothom. Només puc dir que serà un llibre molt divertit perquè el País dels Castells i les Infusions és, certament i per sí mateix, un lloc molt i molt peculiar on hi poden passar coses inesperades. Vaaa…i que, enlloc d’un annex, hi haurà una altra coseta, un regalet bonic per als lectors…
– Haurem d’esperar-nos amb aquesta intriga. I altres projectes futurs més enllà dels Superminiforts?
Els Superminiforts són inicialment una sèrie de deu aventures, onze llibres. Però l’editor, el Sr. Joan Maluquer, m’ha suggerit que en siguin … vint! Per fer un sol llibre trigo uns vuit mesos treballant fins a l’extenuació cada dia. Si faig alguna cosa extra, són petits capricis meus o encàrrecs molt particulars i propers. El futur són Els Superminiforts, demanen tot el meu temps!
Per saber-ne una mica més de l’autora…
- Paraules o expressions que més dius.
Doncs…les que diuen els Superminis. Sí, definitivament, són aquestes les que més faig servir.
- Amb quin personatge literari t’identifiques?
Amb un que surt a “Els Superminiforts i els Encants Tropicals”. És fàcil endevinar qui és.
- Escriptor que no suportes.
Cap. No sóc ningú per criticar a cap escriptor i encara menys plantejar-me dir-ho en públic.
- Paper o digital?
Paper.
- Quants llibres llegeixes al cap de l’any?
No ho sé, no els compto. S’han de comptar?
- Lloc preferit per llegir?
Un lloc on estigui sola i hi hagi silenci absolut
- I impossible?
Tots els altres llocs.
- Manies de lector.
El lloc i el silenci de la pregunta d’abans, si això pot ser considerat una mania. I el paper, si us plau.
- Alguna frase que recordis d’un llibre.
T’en diria una pila de Maquiavel o de Napoleó i, possiblement, quedaria fatal. Són brutalment intel·ligents, lúcids i amb un gran coneixement de la condició humana, però tenen allò de que no queda bé esmentar-los. Una pena, perquè poden ser molt dívers!
- Últim llibre que has llegit.
Oleum, de Carlos Falcó.
- Una recomanació.
Cap. Que tothom llegeixi el que vulgui.
- Versió original o traducció?
Obvi: original, si es coneix prou bé l’idioma per copsar tota la dimensió de l’obra. En cas contrari, paga més la pena escollir una versió traduïda. Hi ha grans traductors i traduccions.
- El llibre pendent.
Tots els que no he llegit i que em podrien ensenyar coses. Serien uns quants milers. Milions, de fet.
