Cori Doerrfeld escriu i il·lustra Estic amb tu, un conte traduït de l’anglès per Aurèlia Manils i editat per Beascoa. La senzillesa i expressivitat dels dibuixos és molt destacable.

En Taylor és el menut protagonista d’aquesta història infantil. El nen està concentrat fent una construcció impressionant amb prismes i cubs de fusta però, de sobre, se li destrossa tota. Llavors, diferents animals el van a veure, perquè el veuen trist i disgustat. Cadascun li fa una proposta per intentar gestionar el que sent, i tots intenten que en Taylor torni a estar content: riure’s del que ha passat, tornar-ho a construir, parlar, cridar, fer veure que no ha passat res, destrossar la construcció d’algú altre… però en Taylor no necessita res de tot això. Finalment, apareix un bonic conillet que ofereix al protagonista allò que necessita realment: acompanyament i escolta activa.

Un conte preciós que recomano més a pares i educadors que a infants. Com a adults tendim a treure importància a les experiències negatives que viuen els nostres nens i nenes. Segurament, perquè ens van educar d’aquesta manera i és el que hem viscut sempre, o perquè ens costa gestionar i afrontar que els nostres infants sentin frustració, tristesa o decepció; llavors, tendim a buscar-los solucions, treure importància a la situació o reaccionar per a ells, quan de fet l’únic que necessiten és que els escoltem i els acompanyem en el que senten.

El conillet del conte ho fa perfecte: respecta l’emoció d’en Taylor, li fa costat i espera a que estigui preparat per escolar-o i ajudar-lo en el que necessiti per millorar la situació; per aprendre. D’aquesta manera podem ajudar als nostres fills i filles a gestionar les seves emocions. Quan estem enfadats no estem preparats, ni volem, escoltar reflexions extenses sobre la vida i el que podem aprendre d’aquesta experiència. O com a adults és el que necessiteu? Potser és millor trobar algú que deixi que ens caguem en tot, no? I després ja relativitzarem… Quan estem tristos no necessitem que omplin el buit amb paraules, només sentir que ens fan costat i que serem escoltats si ho necessitem.

Per tant, aquest llibre infantil, crec personalment que es tracta d’un conte adreçat als pares i educadors però que, a banda, ens pot servir per reflexionar amb l’infant, amb calma, sobre les diferents reaccions possibles davant d’una mateixa situació: quina seria la més adequada, quina està relacionada amb la ràbia o potser més amb la tristesa, quina és la més habitual en ell i si li aniria bé que, a partir d’aquesta lectura, acordessin que l’adult farà com el conill.

Agradarà a…

A aquells pares i familiars als quals els interessi reflexionar sobre la pròpia manera d’actuar davant la ràbia, tristesa, frustració… dels seus infants i també a qui vulgui compartir la lectura amb els petits per reflexionar sobre les diferents possibles reaccions davant una situació frustrant, decepcionant…

No agradarà a…

Penso que aquesta història hauria de remoure tothom, sobretot aquells que els ha tocat reconstruir alguna cosa. Així doncs, agradarà a tots i totes.

 

Comparteix
Anterior“L’últim amor de Baba Dúnia”, Alina Bronski
SegüentEl maridatge perfecte
Èrica Cano - Moixaines
Em dic Èrica Cano i sóc psicòloga infantil, especialitzada en els trastorns de l’aprenentatge, i estudiant de logopèdia. Em declaro incapaç de sortir d’una llibreria sense passar per la secció infantil i no puc evitar comprar algun conte o llibre per a infants. Per la meva professió, em crida l’atenció la literatura infantil que parla sobre emocions, valors, educació, aprenentatges i desenvolupament cognitiu i personal. M’agrada explicar contes i ajudar als nens i nenes que tenen dificultats lectoescriptures. M’encanten les lletres, els seus sons i les seves formes, d’aquí i de la meva afició per cosir surt el meu petit projecte: Moixaines by erica, on cuso lletres tèxtils de diferents mesures i colors.