Títol: Escuela de sangre
Autor: Max Rhode
Editorial: Ediciones B

Escuela de sangre és una novel·la de terror psicològic de Sebastian Fitzek, autor que sol firmar amb el pseudònim de Max Rhode, el nom d’un personatge del seu llibre Proyecto Joshua. A la introducció, coneixem el protagonista, el Simon, que està ingressat en un centre psiquiàtric i narra la seva història com a part de la teràpia.

Tot comença quan el Simon i el seu germà Mark, en plena adolescència, abandonen a desgana Berlin per traslladar-se a un poblet remot de Brandenburg on tenen una antiga casa familiar abandonada. El seu pare els ha descrit l’indret, situat a la vora d’un llac, com un lloc encantador però, evidentment, la seva nova llar no serà tan tranquil·la com s’imaginaven. El poble amaga els seus secrets, alguns mundans però altres molt més misteriosos i inquietants. Aquest misteri atraparà a la família Zambrowski provocant un canvi brutal en els seus membres. I no puc explicar-vos gaire més per no aixafar-vos les sorpreses…

Escuela de sangre és una novel·la fàcil de llegir, d’estil clar i senzill, amb capítols breus i molt àgils. Tot i que es classifica com a terror, més aviat és una novel·la de misteri, carregada de sorpreses i escenes inquietants. De mica en mica, l’horror anirà pujant de nivell atrapant als protagonistes i també l’atenció del lector. Per altra banda, els personatges són una mica superficials i és complicat arribar a empatitzar amb ells.

Agradarà a…

A qui busqui una història senzilla i molt entretinguda per passar l’estona, per llegir d’una tirada. A qui li agradi el misteri i també algunes escenes escabroses.

No agradarà a…

Com molt bé diu el títol, a qui no li agradin les escenes amb sang. Tampoc és recomanable per a qui prefereixi un horror subtil.

 

AnteriorAquest divendres al cine…
Següent“12 años de esclavitud”: un film que exposa la realitat més crua
Avatar photo
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.