Les guies de camp són una eina molt útil per descobrir la natura i posar noms científics i/o comuns a les espècies que trobem, així com una breu descripció sobre les característiques de cada una. No cal fer una excursió naturalista per utilitzar una guia de camp, una simple caminada ens pot aportar quantitat d’espècies diferents als mateixos vorals de la carretera.
De guies de camp n’hi ha moltíssimes i és qüestió de gustos personals triar-ne una o altra. L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer alguns dels models de guies de camp.
Per tal de poder triar la millor guia de camp primer de tot cal saber quin grau de dificultat o especialització estem buscant. Les guies que s’explicaran a continuació són relativament senzilles d’utilitzar de manera que sense tenir un alt coneixement ens permetran identificar les espècies que observem.
En segon lloc, cal decidir si es vol una guia de camp especifica per a un grup (ocells, papallones, plantes…) o una guia general de fauna i flora de la regió. En qualsevol cas, a l’hora de triar una guia de camp és millor que tingui dibuixos que no pas fotos. Tot i que pot semblar que les fotografies poden representar millor les espècies, a l’hora de la veritat és amb els dibuixos quan s’observen millor els detalls per poder identificar una espècie.
En aquest cas parlarem de les guies de camp generals, aquests dos models són els que més m’agraden: les guies de flora i fauna pels diferents espais naturals de Catalunya: L’Albera, el Montseny, Cap de Creus, Alt Pirineu, Aigües Tortes… alguns dels espais que es poden trobar i que inclouen els essers vius més comuns de cada regió.
Per mi els punts forts d’aquestes guies són: la precisió dels dibuixos, la presència d’espècies invasores (al·lòctones) que ens permet identificar-les i descobrir el seu caràcter invasor, la informació sobre els mesos de l’any en què podem trobar cada espècie o els metres de profunditat (en el cas dels peixos) i la lleugeresa que permet transportar-los fàcilment. No obstant això, també tenen un petit inconvenient, i és que el fet que parlin de regions molt concretes ens dóna molta informació sobre aquesta regió però pot haver-hi espècies que no es trobin en la guia.
Aquest inconvenient es transforma en un avantatge en la següent guia de camp: La guia pràctica per reconèixer la natura de Catalunya. És una guia general de les espècies més comunes de flora i fauna de Catalunya -unes 1500 espècies- de manera que ens aporta molta més informació que les anteriors. Les seves il·lustracions també són magnífiques, i classifica les espècies segons regions i hàbitats. Malgrat tot, evidentment no és tant àgil. No obstant això, és una de les guies de camp més presents en el nostre territori.
Per a una explicació més profunda d’aquesta guia i dels espais naturals protegits de Catalunya podeu mirar l’explicació dels Matins de TV3 a càrrec dels creadors d’aquest llibre:
La diversitat biològica que conté Catalunya respecte a la seva extensió és molt gran en comparació a altres zones d’Europa. Així doncs, som uns privilegiats en termes de biodiversitat i les guies de camp són l’eina per poder conèixer aquesta diversitat.
Sorbus aucuparia, Moixera de Guilla. Collada de Tossa. Finals d’agost.
