En Sergio Martín i la Lourdes Rius són psicòlegs de la xarxa de CDIAPs (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) de Catalunya i junts han creat el projecte Superherois que té com a objectiu l’elaboració i difusió dels dos contes dels quals us parlo avui: En Marc i els superherois i La Marina: una superheroïna diferent.

Les històries escrites pels dos professionals ens parlen sobre el Trastorn de l’Espectre Autista o TEA. Així doncs, els personatges principals d’aquestes narracions infantils són un nen i una nena autistes que ens ensenyen com perceben el món, com es relacionen i quins són els seus interessos o coses que els desagraden.

Un dels punts més interessants d’aquesta col·lecció publicada per l’Editorial Octaedro és que el narrador canvia entre un llibre i l’altre. La història narrada per en Marc explica com són els seus pares i tot el que fan per ajudar-lo a créixer i desenvolupar-se. Fins al moment, no existia cap llibre de literatura infantil dedicat al paper dels pares de nens autistes i penso que es mereixen una menció especial, ja que són els coprotagonistes de les seves vides, els que han d’adaptar-se a totes les necessitats dels seus fills i aprendre a gestionar moltes situacions considerades fora de l’habitual. En el conte protagonitzat per la Marina, el narrador és el seu germà, i ens explica les peculiaritats de la nena, així com tot allò que ell sent per ella i el que suposa tenir-la com a germana. El paper dels germans de persones amb TEA no sempre és fàcil i penso que el llibre descriu molt bé tot allò que poden sentir.

Són diversos els il·lustradors que han participat en el porjecte Superherois. La història d’en Marc ha estat representada gràficament per Eduard Blanch i el que més crida l’atenció dels seus dibuixos és l’expressió facial dels personatges, sobretot la cara del nen que pot semblar força inexpressiva i com absent en alguna ocasió. La història de la Marina ha estat il·lustrada per un nombrós grup de dibuixants: Marina Luque, Alicia Rodríguez, Sergi Lapuerta, Laura Pérez, Raquel Galobart i Óscar Sarramia, que han treballat a dotze mans per dotar de gran expressivitat a la Marina i la seva família.

L’apartat final de cada conte va dirigit a l’adult que comparteix la lectura del conte amb l’infant i s’hi pot trobar informació sobre el projecte, l’experiència professional dels autors amb el TEA i propostes didàctiques per investigar, jugar i reflexionar sobre la temàtica principal dels dos llibres.

Agradarà a tothom qui conegui, treballi o visqui amb una persona amb TEA, infant o adult. Penso que es tracta de dos llibres molt recomanables, sobretot per formar part de les llibreries escolars. A totes les classes n’hi hauria d’haver un exemplar, ja que poden ajudar a conèixer i entendre els companys i companyes amb TEA, que cada vegada són més a les escoles ordinàries gràcies a l’educació inclusiva.

No se m’acut a qui no podrien agradar aquests contes… perquè estan fets amb gran sensibilitat, explicant les característiques generals de les persones autistes, deixant lloc a les diferències entre elles, des d’una perspectiva positiva transformant les discapacitats en grans capacitats i superpoders, que converteixen els protagonistes en superherois, tant a ells com als seus pares i germans.

AnteriorETC TEATRE. Fils&Feel
SegüentAquest divendres al cinema…
Avatar photo
Em dic Èrica Cano i sóc psicòloga infantil, especialitzada en els trastorns de l’aprenentatge, i estudiant de logopèdia. Em declaro incapaç de sortir d’una llibreria sense passar per la secció infantil i no puc evitar comprar algun conte o llibre per a infants. Per la meva professió, em crida l’atenció la literatura infantil que parla sobre emocions, valors, educació, aprenentatges i desenvolupament cognitiu i personal. M’agrada explicar contes i ajudar als nens i nenes que tenen dificultats lectoescriptures. M’encanten les lletres, els seus sons i les seves formes, d’aquí i de la meva afició per cosir surt el meu petit projecte: Moixaines by erica, on cuso lletres tèxtils de diferents mesures i colors.