Després de mostrar-nos la fragilitat de l’estabilitat de la vida a Vienen mal dadas (2017), l’autora barcelonina Laura Gomara presenta el seu segon llibre: En la Sangre. La protagonista, Eva Valverde, té dues carreres però la seva professió principal és la de carterista. S’ha acostumat a un estil de vida que no es pot permetre llevat que li paguin desconeguts sense que aquests ho sàpiguen. Ara bé, mentre es llaura aquest camí de luxes no preveu que un dia ho pot perdre tot i que es veurà immersa en un món de violència i crims.

En la seva primera novel·la ens presentava una dona empesa a la davallada, a la violència empesa per circumstàncies externes a ella. En aquest cas, la davallada la provoca la mateixa protagonista. L’autora perfila un personatge amb els blancs i negres pertinents, les llums i ombres que li pertoquen i són, precisament, aquests negres i aquestes ombres les causants que l’Eva perdi tot el que semblava que havia aconseguit. La vida de luxe que havia creat a base de robar s’enfonsa com una muralla que és assaltada per l’exercit contrari.

Tal com l’autora ja va fer en el primer llibre, ens planteja una història de denúncia en què veurem com actuen les màfies de Barcelona, com afecta la crisi a diferents col·lectius, les diferències entre classes socials, la malaltia crònica, la pressió social sobre el cos de la dona, entre d’altres. De nou, Laura Gomara, ens torna a endinsar a la Barcelona fosca i tenebrosa. Aquella que tothom sap que existeix però que evitem posar-hi els peus. Ara bé, l’autora ens fa saber que no sempre pots evitar-la i que sovint és aquesta Barcelona la que et ve a trobar. Però és que més enllà de fer-nos entrar en aquesta Barcelona amagada, l’autora també ens obliga a entrar dins la mateixa protagonista a través de qui viurem la por de qui és a la vegada víctima i botxí, amb totes les contradictòries que ens planteja aquesta afirmació.

Les pàgines es devoren una rere l’altra en què caiem víctimes del pànic i de l’ansietat que vivim en primera persona a través de l’Eva. L’escriptura de Gomara és suficientment àgil per atrapar-nos en el mateix espiral en què cau l’Eva, tot i que nosaltres hem estat alertats abans de començar: “Es una trepidante novel·la negra narrada desde la mirada cínica de quien sabe que va a morir pronto.”

A més, el fet que la protagonista es vegi empesa a tornar a les seves pròpies passes del passat, farà que nosaltres fem també un recorregut a la inversa per tal de saber què va passar per arribar fins aquí. Alhora ens parlarà també de la seva família i d’un antic amor, l’Oleg, qui a la vegada també té una part fosca que s’anirà fent pública pàgina rere pàgina.

Per si encara no teníem prou bones novel·les negres ambientades a casa nostra, aquesta n’és una altra. Però una altra amb una veu molt contundent, amb una història trepidant i dura i amb un regust d’allò més amarg. Ingredients indiscutibles que formen un bon thriller.

 

Anterior“Solos”, d’Adam Baker
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.