El concurs de microrelats tuitaires de L’escriba s’organitza amb motiu de Sant Jordi, una data molt especial per a nosaltres no només per ser el dia del llibre, sinó també perquè editem una revista en paper, espai en què apareix una selecció d’alguns dels millors microrelats participants en el concurs. Evidentment, ens agradaria poder-los publicar tots per agrair-vos la vostra participació, però malauradament només en podem publicar una petita selecció en què hi recollim els més ben valorats pel jurat. Esperem que el vostre microrelat estigui entre els elegits i compreu la revista i, si no, que la compreu igualment per poder-nos llegir no només a través d’una pantalla sinó també en format físic i així poder-nos sentir més a prop.

Guanyadors

La Belén i en Josep han estat els guanyadors de l’edició d’enguany del concurs. Esperem que gaudiu del premi i gràcies per participar.  

@Joseprofer
Entra el rapsoda: un càntic aviva els meus sentits morts. No tinc ulls, però veig el cel nocturn; ni llengua, però tasto gotes de nèctar; ni mans, però palpo ossets de peluix; ni nas, però ensumo pètals de lliris. Marxa el rapsoda: em resta la memòria.

@belenteruel
La bèstia va fitar-la directament. Descarada. Ella no podia desviar la vista de la mola que tenia al davant, bella i terrorífica alhora. Estava com hipnotitzada. Paralitzada. Quan va ser conscient que era el final, va somriure. La seva mort seria èpica

Finalistes 

Aquests han estat els relats més ben valorats pel jurat i per nosaltres mateixos i, per tant, els que tindran l’honor d’aparèixer en la nostra revista en paper. Enhorabona! 

@glo3ri4
Surto al carrer
Tristor
Tanco els ulls
Pluja
Em mullo i ploro
Un dol
Un paraigües s’obre no massa lluny i s’acosta.
Una mà càlida em toca l’espatlla i em diu: “Estàs bé?”
Gràcies per cuidar-me. No fa ni un dia que has marxat i ja mhas enviat un àngel.

@Txisky
Aquell home era un tros de pa, per això ningú s’estranyà quan el van engarjolar per dur xocolata a la butxaca.

@albertfc21
La mateixa por, que actua moltes vegades de frontissa per no caure al buit, alhora ens tenalla i ens impedeix sortir de l’atzucac. Aquesta por que cal deixar enrere per sobreeixir de les cadenes d’aquell fosc matí d’octubre.

@nadiaambaccent
Al tren hi ha gent que menteix quan els truquen i els pregunten per on passem.

@jordi_GGG
Ho volia tant que li feia por. Por de tenir-ho, por de no tenir-ho, por de perdre-ho, por de no voler-ho prou. I la por li devorava el somni. I la por només morí de fam quan ja no quedava somni per a menjar. I quan es despertà, tot s’havia esfumat.

@JuanAOliva13
Plou. Martina, bohèmia, s’obliga a refugiar-se en un cafè de Montmartre. Rebuda pel retrat que un desconegut li ha esbossat l’hi deixa, captivada, una nota: «Vestiré de groc a la Place des Vosges». Al capvespre, una veu li somriu. «T’he dibuixat».

@ignasi_boix
Havia provat les pastilles, les pomades, els banys amb aigua freda, s’havia fregat la pell amb gases xopes de camamilla i havia canviat de sabó. Però la picor només va començar a remetre quan se li va acudir deixar de rascar-se.

@muntsavm
Guardem les formes, si us plau. Fins que un dia tota la cristalleria se’n va anar per terra i va quedar feta miques. Escombrem-ho! O deixem-ho i que tothom ho vegi…

 

Gràcies a tots i totes per participar!

 

 

Deixa una resposta: