Tal com ve sent habitual en els últims mesos, Netflix aposta per les sèries amb ADN espanyol. Després de l’èxit de Las chicas del cable, fa unes setmanes la plataforma va estrenar Élite, una nova aposta amb un grup d’adolescents com a protagonistes d’una sòrdida trama. Si no heu vist la sèrie, us recomano que a mitja crítica deixeu de llegir, perquè no m’he pogut estar de fer un munt de spoilers, i és que la sèrie té molt suc.

La sèrie ens trasllada a Las Encinas, un col·legi d’elit on estudien nois i noies adinerats fills de famílies benestants del país. El conflicte arribarà quan les elits es trobin amb uns alumnes de classe obrera que arriben a l’institut becats a causa de l’esfondrament del seu antic institut, el qual va anar-se’n en orris a causa d’una estafa per part del constructor, casualment el pare de dos dels estudiants. El xoc de classes i els conflictes que hi haurà entre els personatges seran el motor de la sèrie. El primer capítol comença amb l’assassinat d’un dels personatges i al llarg de la sèrie s’intercalen flashbacks amb les declaracions de tots els implicats. Poc a poc s’anirà desgranant si el crim es fruit d’un xoc de classes socials o si bé hi ha alguna cosa més sòrdida al darrere.

Elite, tot i que arriba com una alenada d’aire fresc per al públic adolescent, no és res de nou per als més veterans, ja que hi trobem influències de Gossip Girl, Big Little Lies, The OC i, fins i tot, de la recent 13 reasons why. És potser aquest còctel d’influències i el fet de picotejar d’aquí i d’allà el que ha fet que la sèrie estigui tenint tant d’èxit en els cercles adolescents del nostre país. Tant és així, que ja s’ha pactat una segona temporada de la sèrie, on de ben segur que les coses es posaran d’allò més serioses.

Però no només es tracta d’un embolic d’institut. La sèrie intenta, amb èxit, anar més enllà del sexe (que n’hi ha molt), les drogues (que també n’hi ha moltes), i de les estupideses que puguin cometre els adolescents. **SPOILER ALERT** Així doncs, es tracten temes com la lluita de classes, fortament marcada pel personatge de Guzmán (Miguel Bernardeau) envers Samuel (Itzan Escamilla), Nano (Jaime Lorente) i Chistian (Miguel Herrán), tots tres nois de barri amb pocs recursos. Per altra banda, també hi veiem l’homosexualitat com a tema tabú dins d’una família amb un fill, Omar (Omar Ayuso), el qual no és capaç de confessar al seu pare que és gay per por a la seva reacció. Trobem una Marina (María Pedraza) embarassada que ha de decidir si vol o no tenir el fill, però no només ha d’enfrontar-se als seus pares, sinó també al fet de ser seropositiva i portadora del VIH.

És també un tema recurrent el tema de l’autoimatge. Molts dels adolescents que apareixen a la sèrie passen per una crisi d’identitat, ja que hi ha alguna cosa que els porta a preguntar-se qui són ells realment i quin camí volen seguir. Per la seva banda, la Nadia (Mina El Hammani) haurà de decidir si continua sota el jou del seu pare o si vol decidir per si mateixa. L’Ander (Arón Piper) s’enfronta als seus pares i decideix que no vol continuar jugant a tenis. La Lucrecia (Danna Paola) descobrirà fins on és capaç d’arribar per aconseguir ser el millor de la classe. Finalment, Polo (Álvaro Rico) veurà que és capaç d’arribar molt lluny per amor i lleialtat. Aquesta situació de conflicte personal dels personatges farà que l’espectador es decanti per un o per l’altre.

El millor

Tot i que cau en els tòpics més recurrents, el millor de la sèrie és sens dubte el conflicte que té lloc quan les elits es veuen amenaçades pels baixos fons de la societat. Els més poderosos es veuran en una posició d’escac i mat i hauran de recórrer als mètodes més dràstics per sortir-ne vencedors. Com sempre, al final els pobres acaben pagant els plats trencats. Tot i així, estic segura que la realitat supera la ficció que pugui plantejar qualsevol sèrie.

El pitjor

A toc negatiu crec que m’hauria agradat veure, com a 13 reasons why, alguna conseqüència derivada del consum de drogues i del sexe sense protecció. Es banalitzen temes importants per als nostres adolescents i cedeixen el protagonisme a una trama centrada en un assassinat. Entenc que el missatge de la sèrie no és aquest, però no podem oblidar que és una sèrie que veuran molts adolescents i per això potser hauria estat bé com a missatge subliminal tractar aquestes qüestions. Trobo que es droguen com qui es pren un ibuprofè i que follen com si quedar-se embarassada o agafar la SIDA no fos un problema greu.

Per altra banda, hi ha situacions en què es força el guió o la naturalitat i versemblança dels fets per obtenir un resultat molt concret. Així doncs, es veuen reaccions de vegades massa descafeïnades i de vegades massa exagerades. Tot i així esperarem a la segona temporada. Espero que en el segon assalt els personatges esdevinguin més complexos i que la trama faci un gir que capgiri l’espectador, ja que aquesta primera temporada ha estat força previsible.

Comparteix
AnteriorCINEMA PARADITO. Història d’una crispeta
SegüentCINECLUB VIC. Caras y lugares
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici la correcció i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: