Fitxa tècnica

Títol original Wolf Totem ( Le dernier Loup )
Duració 121 minuts
País China
Direcció  Jean-Jacques Annaud
Repartiment Feng Shaofeng, Shawn Dou, Ankhnyam Ragchaa, Yin Zhusheng, Basen Zhabu, Baoyingexige
Fitxa http://www.filmaffinity.com/es/film387335.html

 

Crítica

Que Jean-Jacques Annaud és un director amb una reputació més que consagrada és innegable. Que Jean-Jacques Annaud és un director amant de la natura i del món animal és una realitat. Però que El último lobo no passarà a la historia com una de les seves millors pel·lícules és un fet.

L’últim film del director de Siete años en el Tibet, Enemigo a las Puertas, El oso… supera amb escreix moltes de les pel·lícules que trobem en pantalla aquests mesos, però també és cert que amb 40 anys de trajectòria en el món del setè art, a aquest director francès se l’ha de calibrar amb una mesura més alta.

Dins el context de la revolució cultural xinesa de mitjans dels anys 60, El último lobo ens mostra un retrat de la vida rural a la Xina comunista, on els habitants viuen en perfecte comunió amb la natura i els animals mentre lluiten contra els elements per a la seva supervivència. Com ja ens té acostumats, l’espectacularitat del film és digne d’una gran superproducció. Visualment, més que correcta i amb una excel·lent fotografia, Annaud ens guia amb encant i duresa per tota la immensitat de l’estepa mongola. Pel que fa als grans protagonistes, els llops, se’ns mostren unes escenes de caça i de lluita molt ben aconseguides que s’allunyen de les típiques imatges extretes directament de documentals del món animal. El problema d’El último lobo no radica en la part tècnica del film sinó en la part de la història, i més concretament en el guió. Durant la major part de la pel·lícula, l’espectador es troba amb diàlegs vuits de contingut i a mig acabar, i amb escenes que no se sap ben bé on aniran a parar. En el transcurs de 90 minuts, el film del director francès roman en una calma, que acaba explotant amb uns 20 minuts finals (30 minuts si som una mica generosos) de forta càrrega dramàtica, una càrrega dramàtica que segurament hagués requerit des del principi. Pel que fa a la banda sonora, trobem una música poderosa que recorda el tema creat per Trevor Jones a El último Mohicano que ens dóna una falsa sensació d’èpica que no acaba tenint continuïtat.

No hi ha dubte que amb 72 anys, Jean-Jacques Annaud encara és capaç de rodar films d’aquestes magnituds, i això és admirable. El último lobo no és una mala pel·lícula, simplement el director francès no ha acabat de trobar la simbiosi perfecta entre  imatgehistòria, ja que dóna la sensació que transcorren en paral·lel durant la major part del film.

Marc Orra

AnteriorCineclubVic
SegüentEstrenes de la setmana (01/05/2015)
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.