Jorge Luis Borges (1899-1986) és un gran literari del segle XX i un dels autors més importants de la llengua castellana. “Porteño” de naixement i suís d’adopció. Tenia el cor dividit entre Amèrica i Europa.

Jorge Luis Borges

Abans de viatjar a Argentina volia llegir, aprendre i entendre aquest país allargat i format per uns 2.780.400 km2. Vaig endinsar-me en el clàssic Rayuela (1963) de Julio Cortázar, un belga adoptat al país del “asado”. Tota una peça que representa el caos i les casualitats de la vida des d’una proposta de lectura innovadora per aquella època, ja que t’ofereix una taula de direcció de pàgines i capítols i és el lector qui escull com vol jugar-hi. És la història d’un argentí, Horacio Oliveira, i una uruguaia, Lucía àlies ‘La Maga’, els quals es coneixen a París i on viuen una aventura amorosa. Però se separen a causa de la mort del fill de La Maga i ella desapareix. Oliveira decideix buscar-la i travessar el “charco” per buscar el seu amor i, en conseqüència, tornar a casa.

Un cop vaig arribar a Buenos Aires, un cop caminava per l’avinguda Corrientes, famosa pels seus teatres i llibreries, Borges em cridava cada cop més l’atenció. La capital argentina es va convertir en casa meva durant quinze dies. Casa meva literalment, perquè així em sentia. Una capital americana amb estil europeu. Reconeixia Barcelona per la seva estructura; Madrid o París depenent dels carrers pels quals passés i els edificis que hi ha construïts. Això sí, la seva essència és a les voreres, ja que hi ha fragments de textos i cançons que reflecteixen la seva cultura.

Sabia que volia comprar-me un llibre que parlés del país i que l’autor fos argentí. A l’Ateneo, un teatre convertit en llibreria, vaig trobar l’obra que posaria a la maleta uns dies més tard. Una peça inèdita de Borges: El Tango. Cuatro conferencias (2016) de l’editorial Sudamerican. Un conjunt de quatre ponències que tracten sobre la cultura argentina, la història i la importància del ball més famós de la República. Després d’haver anat un migdia a la Plaça Dorrego, barri de San Telmo, a veure dos ballarins de tango, sabia que aquesta obra seria la que m’enduria a casa.

Ballarins de tango a la Plaça Dorrego

Les xerrades del gran Borges recollides per José Manuel Goikoetxeca, digitalitzat per Bernardo Atxaga i editat per Martín Hadis, són la perspectiva d’un “porteño” exiliat que torna a casa seva en plena joventut. Un lletraferit de 22 anys que va arrelant de nou a la seva terra per deixar-hi una profunda petjada. Aquestes conferències les va fer el mes d’octubre del 1965. Borges mostrava, a l’edat de 66 anys, l’estudi en profunditat sobre el tema del tango llegint o cantant fragments de peces de diversos autors que parlen sobre la història del ball datada com a inicis el 1880, dels “compadritos” i “gauchos”, l’evolució del país natal i el tango com a ball internacional. L’autor “porteño” considerava que “estudiar el tango no es inútil, es estudiar las diversas vicisitudes del alma argentina”.

Recomano aquest llibre a tots aquells que vulguin conèixer l’origen del tango argentí i vulguin comprendre part de la història d’Argentina a través d’aquest tradicional ball. Per a Jorge Luis Borges el tango és: “un símbolo de felicidad”.

Deixa una resposta: