Fa temps que tinc aquest llibre editat per Alpha Decay. He necessitat bastant temps per llegir-lo i encara més temps per pair-lo. No us enganyaré: és difícil, estrany, rocambolesc i m’atreveixo a dir que no és un llibre per a tothom. Pel que fa al gènere és un llibre de ciència-ficció, que tampoc és per a tothom. Així doncs, penseu-vos ho bé a l’hora de tenir-lo entre les mans. I als agosarats i valents que l’agafeu, penseu que ja us ho vaig advertir.

 

Sinopsi

No sé com posar-m’hi. No sé per on començar per explicar-vos de què va ben bé el llibre. El que sí que tinc clar és que la Terra ha estat devastada per una guerra, terratrèmols i una forta erupció volcànica que s’ha carregat el planeta i l’ha convertit en un espai inhabitable. Les poques “persones” que queden viuen recloses a bord de la CIEL, una nau a mode de satèl·lit la supervivència de la qual depèn de l’explotació dels pocs recursos que encara queden sobre el planeta blau, o potser seria més encertat atribuir-li un altre color. Abans he escrit “persones”, entre cometes, perquè l’últim reducte d’humanitat consisteix en un grapat d’éssers blancs com la llet, sense cabells, asexuats i amb entrades d’USB al cos. En definitiva, podem dir que se’ns presenta una humanitat que lluita per tornar a sentir-se humana d’esperit. Per aconseguir-ho, la protagonista, la Christine, s’autoingerta a la pell la història de Joan de Dark, una nena al més pur estil Joana d’Arc que va enfrontar-se a la tirania de Jean de Men. Amb la recuperació d’aquesta història, la Christine pretén encendre, de nou, la flama de la rebel·lió i retornar a la humanitat el sentit de l’existència.

Al meu parer

El llibre de Yuknavitch ens presenta una distòpia amb tocs de space opera i amb una estètica ciberpunk que dins del meu cap cobrava vida al més pur estil Blade Runner. Tot plegat dona com a resultat una història, com tota bona distòpia, crítica amb la humanitat i amb una estètica atractiva i trencadora com poques. La novel·la trenca tant amb els cànons, que fins i tot pot ser difícil de creure i esdevenir inversemblant i llunyana per al lector. Reconec que m’ha costat entrar en el món que ens presenta l’autora.

A nivell d’estil, la història es narra des de diferents punts de vista, els quals serveixen per explicar-nos com és la vida a la CIEL i com va ser el passat de Joan de Dark. Aquests salts fan que sigui una mica difícil seguir la narració i desconcerten bastant, ja que el lector no té la sensació de seguir una línia temporal fixa. Trobo que la lectura requereix fer un gran esforç de concentració a causa d’anar perdent el fil. No sé si li passarà a tothom, però si més no, jo m’hi he trobat.

Per altra banda, les digressions i el llenguatge aporten una visió molt simbòlica que despista i que resta protagonisme al missatge i a la trama en si mateixa, de manera que l’argument queda difuminat. Reconec que he hagut de llegir-la amb molt deteniment per copsar-la plenament. De fet, he necessitat força dies per donar-li sentit, ja que la sensació que vaig tenir quan la vaig acabar de llegir era la de no entendre allò que havia llegit.

A nivell de contingut, com he dit, conté una gran càrrega simbòlica, ja que va més enllà dels homes i les dones i podríem dir que aporta una visió transhumanista o abstracta de la humanitat. Per altra banda, al meu parer, és una novel·la força feminista ja que són tot dones les que es revelen contra el regim de Jean de Men.

Tot i els aspectes que m’han fallat en el llibre, crec que és una novel·la molt crítica amb la humanitat que està carregada de reflexió. Una de les moltes que m’ha vingut al cap i potser la que m’ha assaltat més cops ha estat preguntar-me què és l’ésser humà o que implica ser humà.

Agradarà a…

A aquells que us agradi la ciència-ficció. També us pot agradar si sou dels que busqueu un sentit o una filosofia darrere d’un llibre, ja que us aportarà una alta dosi de reflexió i en tindreu per dies.

No agradarà a…

Evidentment, no agradarà a aquells que no us atrau el gènere. Per altra banda, reitero la meva opinió inicial i afirmo que no és un llibre per a tothom, ja que no és fàcil de llegir i moltes vegades se us pot fer feixuc.

Deixa una resposta: