El hombre de tiza, editat per Plaza & Janés, és una novel·la negra que narra la història de l’Ed i el seu grup de companys, intercalant el present i el passat. Quan tenien dotze anys, van començar a enviar-se missatges secrets gargotejats amb guixos de colors. Uns dibuixos anònims utilitzant el seu propi codi van portar-los a descobrir un cadàver, un misteri encara sense resoldre. Les conseqüències d’aquest esdeveniment, entre molts altres, que viuran l’estiu de 1986 les arrossegaran fins al present.

Partim de l’actualitat, quan l’Ed rep la carta d’un dels seus companys d’infància que té la intenció de remoure el misteri de l’assassinat. Aquest fet desvetllarà els seus records i l’ànsia de descobrir què és el que va succeir realment. De mica en mica, entre el passat i el present, anirem descobrint els secrets que amaguen els habitants d’un poble aparentment idíl·lic.

La trama i els personatges estan molt ben construïts. Els secrets i traïcions, descoberts amb comptagotes acabaran esquitxant a gairebé tots els implicats, d’una manera o altra, portant-los a convertir-se en els adults que són actualment. Personalment, m’agraden els tocs de misteri i por infantil que hi ha en alguns moments, sobretot en el passat.  A part de la història en si mateoxa, també tenen gran protagonisme temes com l’extremisme religiós cristià, l’avortament, l’Alzheimer…

Agradarà a…

Als amants de la novel·la negra que vulguin seguir tots els passos per resoldre un bon grapat de misteris. Als que encara senten aquella nostàlgia pels anys 80.

No agradarà a…

Als que no els motivi la tensió continuada. Tampoc als que no vulguin trencar els mites de l’amistat incondicional de la infància.

AnteriorEl Mercat del Ram de Vic s’omplirà de llibres
Següent‘Clementine’ de Clara Cortés
Avatar photo
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.