Em vaig enamorar d’aquest llibre només de veure la portada i s’ha de reconèixer que el llibre és bonic a morir. Tot i així, com que sóc una defensora de no deixar-se portar per les aparences i d’estimar també els llibre lletgets, vaig decidir-me a llegir la sinopsi, que ja va acabar de rematar-ho. El llibre va ser una demanda de L’escriba a Duomo Ediciones juntament amb el famós llibre Los Goonies. Tot plegat unes edicions molt acurades, amb tapa dura, paper de qualitat i uns interiors treballats.

Sinopsi

La Laura, una dona amb un passat amorós una mica tortuós, és la secretària o assistenta de l’Anthony. El senyor Peardew, per la seva banda, és un escriptor que a més col·lecciona objectes perduts que emmagatzema al seu estudi amb una etiqueta d’allò més detallada amb el lloc, el dia i les circumstàncies en què el va trobar. Quan l’Anthony mor, deixa a la Laura tots els seus béns i la missió de retornar als seus amos els objectes perduts que ha anat recollint al llarg dels anys. Per acomplir aquesta tasca, la Laura comptarà amb l’ajuda de la Sunshine, una noia amb síndrome de Down molt intel·ligent i espavilada que aportarà molt d’humor a la novel·la, i en Freddy, el jardiner de la casa.

En paral·lel, Ruth Hogan ens explica la història de l’Eunice i en Bomber, un editor i la seva secretària. Cap i empleada tindran una relació d’amistat que anirà més enllà de la feina, ja que compartiran viatges, estones de cine, converses privades… Al voltant d’aquest editor hi haurà un drama familiar i conflictes amb la seva germana en els que també es veurà immersa l’Eunice.

Al llarg de la novel·la se’ns va narrant la història d’aquestes dues dones, les quals no es veuran les cares fins al final del llibre. L’una i l’altra es trobaran a causa dels objectes perduts que marquen el ritme de la novel·la.

Al meu parer…

A nivell d’estil és una novel·la que està narrada d’una forma molt planera i sense floritures, de manera que és fàcil de llegir i molt àgil. De fet, es llegeix en un tres i no res. Per altra banda, la forma com s’enllacen les històries que hi ha al voltant dels objectes perduts que se’ns presenten, em recorda a grans obres de la literatura universal com En busca del tiempo perdido de Marcel Proust, el Decamerón de Bocaccio o, fins i tot, Les mil i una nits; tot plegat una tasca difícil que Hogan acompleix amb un gran mestratge.

Al llarg de la novel·la hi ha molt d’humor, especialment de temes sobre els quals fer humor no és una tasca fàcil. Es fa humor de temes com l’Alzheimer, la síndrome de Down, la vellesa, els fantasmes o fets paranormals, etc. Tot plegat arriba al lector d’una forma molt digna i respectuosa que només ens pot empènyer a riure.

Per si això fos poc, l’autora ens ofereix un desplegament cinematogràfic d’allò més ampli a través de les pel·lícules que miren l’Eunice i en Bomber al cinema. La música també hi és molt present, la qual cosa m’ha agradat perquè denota un ampli bagatge cultural per part de l’autora i ajuda a crear un clima que va més enllà de la lectura.

No m’ha agradat que apareguessin fets paranormals, ja que les presències fantasmagòriques em sobren arreu on les trobo, però crec que aporta un punt màgic a tota la història i reconec que hi queda bé i que fins i tot a molts lectors els pot agradar força.

Agradarà a…

Aquells lectors que busquin una lectura diferent, divertida i amena amb final feliç. Crec que tot i tenir dues trames que s’uneixen al final és assequible per a lectors de tots els nivells, ja que no és difícil de seguir.

No agradarà a…  

Si busqueu una novel·la massa profunda o un thriller ple d’acció.

Deixa una resposta: