Han estat setmanes cinèfilament animades amb la cursa dels Oscar de 2020 començada, si més no quant al de millor pel·lícula de parla no anglesa, i finalment, Espanya enviarà Dolor y Gloria, de Pedro Almodovar, desestimant Mientras Dure la Guerra d’Alejandro Amenábar i la cinta d’animació Buñuel en el Laberinto de las Tortugas de Salvador Simon Busom. Però justament d’animació i Oscars volem parlar, perquè els fans de l’anime japonès estem d’enhorabona: Japó ha escollit per enviar als premis de l’Acadèmia de Hollywood la nova pel·lícula de Makoto Shinkai, Weathering With You, que dos mesos després de la seva estrena al país nipó ja s’ha convertit en la vuitena millor estrena japonesa de tots els temps. Tot i que està lluny de la imbatible El Viaje de Chihiro (2001), s’ha convertit en la millor estrena de 2019 al Japó i ja ha desbancant altres obres de Studio Ghibli com El Viento se Levanta (2013), Ponyo en el Acantilado (2008), El Castillo Ambulante (2004) o La Princesa Mononoke (1997), i fins tot ha superat la seva fins ara darrera obra, la genial Your Name (2016) amb la que ha cobrat fama mundial.

El que destaca d’aquesta notícia és que precisament va ser una producció Ghibli com La Princesa Mononoke, la primera (i fins ara la darrera) pel·lícula d’animació que Japó va enviar als Oscar. Cal destacar, però, que no va ser finalment nominada per l’Acadèmia a millor film de parla no anglesa; l’únic film d’animació que ostenta fins ara aquest honor es Vals With Bashir (2008), un esplèndid documental autobiogràfic d’Ari Folman que fa ús de la rotoscòpia per entrar en els seus propis records oblidats durant el conflicte del Líban l’any 1982.

Els films d’animació (o com es deia abans, “de dibuixos”) sempre s’han considerat una subcategoria dins del cinema -en part per l’apartat visual, és clar-, però amb un talent i una qualitat que per res del món haurien de ser menors. Ha costat molts anys que Hollywood nominés pel·lícules d’animació a categories importants, fora de l’òbvia d’animació i les d’apartat musical, en què els estudis Disney en són directament responsables. I és que cançons d’Alan Menken a banda, va ser La Bella y la Bestia (1991), de l’estudi del ratolí Mickey, el primer film d’animació a ser nominat a millor pel·lícula; i van haver de passar molts anys fins que Pixar obrís la veda de les nominacions als grans guions per a films d’animació amb Toy Story (1995), Buscando a Nemo (2003), Los Increíbles (2004), Rat-a-touille (2007) i la meravellosa Wall-E (2008), una oda al cinema mut amb la qual es va començar a parlar de la grandíssima qualitat dels films de Pixar i a dir que es mereixerien nominacions a millor film general i no només d’animació, tal com va passar amb l’abans citada Vals With Bashir, nominada aquell mateix 2008 a film estranger. El resultat: Up (2009) i Toy Story 3 (2010), de l’estudi de la làmpada saltirona, van rebre nominacions a millor film. Les darreres, això sí. Només Inside Out (2015) i la seva nominació a millor guió original han semblat trencar el buit amb què va acabar “la moda” de Pixar als Oscar generals.

Veurem si Weathering with You torna l’animació als llocs prominents del cinema de Hollywood. Sens dubte seria un bon revulsiu per a l’anime japonès després de l’Oscar d’animació per El Viaje de Chihiro (2003). La fama (i qualitat) de Your Name són una molt bona carta de presentació per la que sembla ser una altra gran obra de Makoto Shinkai, de la qual s’en va veure la première internacional el passat 8 de setembre al Festival de Toronto, i que els afortunats que vagin al Festival de Sant Sebastià podran gaudir d’aquí a pocs dies.

Anterior‘Los asquerosos’, Santiago Lorenzo
SegüentMeravelles de la Polinèsia: Noa Noa. Estada a Tahití. Paul Gauguin
Avatar photo
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.