És cert que s’ha fet molta publicitat d’aquest llibre i que ben aviat esdevindrà, si no ho és ja, un best-seller de Destino. La curiositat em va empènyer a llegir la sinopsi, la qual em va resultar tan atractiva que no vaig poder evitar deixar-me emportar per la marea i submergir-me en aquesta història que enganxa com poques.

 

 

Sinopsi

Un bon dia un home que transporta una caixeta blanca mor atropellat per un autobús i avisen el detectiu Porter, ja que creuen que el mort és el Cuarto Mono, un assassí en sèrie que fa cinc anys que la policia de Chicago persegueix. El Cuarto Mono segresta noies joves i envia a la seva família una petita caixa blanca amb primer una orella, uns dies després amb els ulls i, finalment, amb la llengua; un total de tres paquets abans de matar la seva víctima per castigar els seus pares. De l’última víctima només n’han trobat l’orella i se suposa que el CM ha mort atropellat abans de tirar a la bústia el primer paquet per a la família Talbot. Així doncs, amb qui creuen que és l’assassí mort, començarà una carrera a contrarellotge per poder trobar i salvar la seva darrera víctima abans no sigui massa tard. La investigació traurà a la llum els secrets més foscos del pare de la noia i revelarà l’origen de la ira de l’assassí. Els lectors acompanyaran en Porter i el seu equip en un viatge per la ment d’un assassí sense escrúpols, implacable i intel·ligent com pocs.

Al meu parer…

Primer de tot, haig de dir que el modus operandi de l’assassí és d’allò més sorprenent. Crec que a aquestes alçades, en un moment en què la novel·la negra viu una època feliç i es cultiva a ple rendiment, els lectors necessitem alguna cosa que ens sorprengui, i val a dir que tenir morts escabroses en un llibre és un punt a favor. Sóc una sàdica. No me n’amago. Així doncs, tots coneixem els tres micos del WhatsApp i ni jo mateixa m’havia plantejat d’on venen fins que El Cuarto Mono em va caure a les mans. Evidentment, no us ho explicaré amb l’objectiu que agafeu la novel·la i ho descobriu per vosaltres mateixos.

La idea que la novel·la comenci amb el suposat assassí mort crec que és força anormal dins del gènere. Descobrir la seva identitat i on pot trobar-se la seva darrera víctima serà l’objectiu inicial dels policies que investigaran el cas, però la tesi inicial farà un gir de 180 graus i el cas esdevindrà més complex a mesura que avanci la investigació.

Al llarg de la novel·la els lectors acompanyaran Porter, un personatge rodó que no escapa als tòpics del gènere. És un policia amb ingeni i agosarat que carrega amb les seves pròpies ferides, les quals deixaran una porta oberta més que benvinguda pels lectors al final de la novel·la. Al seu costat hi haurà tot un equip de professionals també molt típic, on no tothom és el que sembla. La forma que tenen de comunicar-se els policies entre ells aporta molt realisme i tocs d’humor que funcionen com a vàlvula d’escapament per alleugerar una tensió que va in crescendo fins l’última pàgina.

L’estructura de la novel·la i els seus breus capítols fa que sigui devorada en un tres i no res. Paral·lelament a la narració dels fets, entre els capítols, es va seguint la lectura del diari de l’assassí, la qual cosa amenitza la lectura i afegeix elements a la trama principal. L’estil, també molt àgil i parc en descripcions feixugues, contribueix a accelerar el ritme de lectura, la qual avança estrepitosament gairebé a un ritme cinematogràfic.

Agradarà a…

A aquells que us agradin les novel·les policíaques i els thrillers psicològics i el suspens. Em recorda molt a El silencio de los corderos o pel·lícules com El coleccionista de huesos.

No agradarà a…

Evidentment, si no sou amants del gènere, oblideu-vos-en. Tot i així, si us hi voleu introduir, és una bona novel·la per fer-ho.

Deixa una resposta: