Recentment ha finalitzat la segona temporada de la sèrie El Crac, dirigida i protagonitzada per Joel Joan, i emesa els dilluns per TV3. És per això que després d’haver vist les dues temporades senceres volem dir quatre coses al respecte.

La primera temporada no ens va agradar. És així. Sabem que dir que una sèrie feta i dirigida a casa nostra no ens ha agradat pot causar cert rebombori però és que se’ns va fer realment pesada. Es basava en la història d’en Joel Joan i la seva lluita per fer que la Sandra (Sara Espígul) es tornés a enamorar d’ell, i alhora estava completament “enxoxat” per la Carla (Diana Gómez) amb qui mantenia un romanç en paral·lel. La veritat és que des de l’episodi u et sorprèn veure que el protagonista de la sèrie és egoista, altiu, xulo i, com diríem col·loquialment: “un capullo”. Tot i això, si bé la idea del personatge és que acabi essent còmic, per nosaltres s’acaba fent pesat. La trama principal de la primera temporada, doncs, està basada en les diferents situacions que crearà per estar alhora amb les dues actrius, amb una perquè realment se l’estima (tot i que s’estima més a ell mateix, és clar) i a l’altra per allò de “por interés te quiero andrés”, ja que la Carla li pot obrir les portes de Hollywood.

La trama secundària però no menys important és la que té a veure amb ell mateix. En Joel Joan és actor i vol arribar a Hollywood, però compartint rodatge de la que ha de ser la seva catapulta a l’èxit, hi ha el seu gran “amic”-”rival”, en Roger Coma (que s’autointerpreta també). Aquí hem de dir que es passen. Exageren massa en Roger de manera que més que bona persona el pinten com un tonto. En Roger és tot allò que no és en Joel: amable, empàtic, altruista,…..i en Joel li farà la vida impossible per tal d’enfonsar-li la carrera. El que no tindrà en compte és el karma, que sempre afavoreix al tonto d’en Roger que acaba convertint-se en el millor amic de George Clooney gràcies a en Joel.

Les dues trames les vam trobar massa exagerades, massa rebuscades, massa poc creïbles. No ens va agradar i de fet els capítols els miràvem perquè tocava.

Aquest any s’estrenava la segona temporada i és clar, vam donar-li una segona oportunitat. I la veritat és que ens ha semblat molt però que molt millor que la primera. Aquesta segona temporada ens ha fet riure, l’argument l’hem trobat infinitament millor, ens ha enganxat.

Aquí ja no veiem en Roger Coma (tot i que se l’anomena diverses vegades) però seguim tenint la Sandra i la Carla. El salt qualitatiu de la sèrie el trobem amb la introducció de Julio Manrique i Lluís Soler (interpretant-se ambdós a sí mateixos) que han donat molt joc a la sèrie i li han fet guanyar molt nivell.

La trama principal de la segona temporada és magnífica i és que gira al voltant de la rivalitat entre en Joel i en Julio per veure qui és millor actor dels dos i, alhora, creant una mena de triangle amorós amb la Sandra que no es resol fins al final de tot. Hem vist situacions del tot inversemblants però còmiques i absurdes, i és que en aquesta segona temporada també humorísticament l’hem trobat molt millor.

El més destacat de la sèrie és la capacitat de Joel Joan d’autohumiliar-se a sí mateix de forma constant i reiterada. Sempre acaba cagant-la i quan sembla que se surt amb la seva, “pringa” per una altra banda. És d’admirar la capacitat de riure’s d’un mateix de forma tant ferma i de ridiculitzar-se sense compassió. Els duels amb en Manrique sempre cauen d’un costat per molt que s’hi esforci. El més graciós és que tot i pintar en Joel com un egoista, egòlatra i roí, resulta que el seu rival és exactament igual o inclús pitjor, i l’únic que canvia i que els diferencia és que un té millor imatge cap a l’exterior que l’altre.

Finalment, volem destacar dues coses més: ens encanta que constantment facin mofa de Plats Bruts i Porca Misèria i trobem molt interessant que intentin fer-nos conèixer el món del teatre català.

En definitiva, doncs, una sèrie recomanable i divertida, bona ficció catalana i bona producció de TV3 que prou necessitat té de fer televisió de qualitat veient com està caient en audiència en els últims mesos.

Comparteix
AnteriorCineclub Vic
SegüentHATFIELDS & MCCOYS
Lídia Colldelram i Oriol Casellas

Som la Lídia i l’Oriol, una parella que ronda la trentena i que, fastiguejats de la programació nefasta de la televisió, vam començar a mirar sèries compulsivament. A L’escriba col·laborem donant la nostra opinió (totalment subjectiva) d’aquelles sèries que anem mirant.
En el nostre espai intentarem recomanar aquelles que més ens agraden així com criticar les que ens han decebut (Ep! Sempre sense intenció d’ofendre a ningú). Esperem que us serveixin les nostres recensions i us incitin a mirar-les!

Deixa una resposta: