El Bigoti, d’Emmanuel Carrère

1837

Un bon dia, el protagonista de l’obra decideix afaitar-se el bigoti que ha portat durant una pila d’anys pensant en els comentaris que suscitarà entre la seva dona i els seus amics. La sorpresa se l’emporta quan ningú no li fa ni cas. Primer, creu que tot és una brometa pesada de la seva dona, l’Agnès, i que ha ordit una conxorxa perquè ningú li digui res sobre el seu canvi d’imatge.

Poc a poc, comença a pensar que la cosa se li està escapant… La broma desencadena tot de tensions entre el matrimoni i els amics. El protagonista es desestabilitza i ja no sap si és ell que és boig o si són els altres i s’emparanoia de tal manera que pren mesures dràstiques per fugir i salvar-se de tots.

Una realitat desdibuixada que porta el lector fins a un punt extrem de tensió i el mareja perquè prengui una posició diferent a cada capítol. Tot plegat farcit d’un ritme vertiginós, una tensió constant i uns fets que desconcerten el lector pàgina a pàgina. Un acostament a Kafka en què, en poques pàgines, es fa una reflexió profundíssima sobre la realitat, la bogeria, l’amor, la confiança, les relacions humanes i com un fet tan quotidià pot canviar les nostres vides per sempre més.

AnteriorRuleta literària per La Marató de TV3
SegüentEls Jocs de la Fam. Recomanació
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.