Durant el rodatge de la primera pel·lícula de la saga Star Wars, Carrie Fisher va omplir diaris amb profundes reflexions, les emocions que va viure en aquella època i alguns poemes d’amor.

El llibre comença amb un repàs dels fets més destacats que van tenir lloc l’any 1976 –data en què es va rodar la pel·lícula– per situar el lector en l’espai i el temps. Tot seguit, Fisher explica els seus orígens cinematogràfics (la seva mare era Debbie Reynolds) i els seus primers passos en el món del cinema fins al rodatge d’Star Wars i esdevenir, per sempre més, Leia Organa.

—¿Me quieren a mí? —pregunté por fin—. Quiero decir… ¿a mí? Wilt rio, luego reí yo, dejé caer el auricular y eché a correr hacia el patio delantero y después a la calle. Estaba lloviendo en Los Ángeles, donde nunca llovía. ¡Llovía en Los Ángeles y yo era la princesa Leia!

Destaca el passatge en què Fisher parla del mític pentinat que portava a la pel·lícula, un pentinat molt característic que ha esdevingut una icona de les pel·lícules. Explica al lector diferents anècdotes al voltant del pentinat, com ara les diferents proves, com la pentinaven per a cada sessió de rodatge, etc.

Com era d’esperar, Fisher no omet la relació amb Harrison Ford, la qual ha estat molt comentada al llarg dels anys. És per això, que Fisher parla d’aquest episodi de la seva vida (i del rodatge) amb molta sensibilitat però també amb contundència. Ella recorda el moment dolçament però amb un punt de malenconia, i queda més que clar que ella es va enamorar moltíssim del seu company de repartiment.

La primera vez que lo vi, sentado en la cantina del plató, recuerdo que pensé: «Ese tío será una estrella.»

Sé que el verbo «salir con» se emplea para describir a dos personas que pasan cierto tiempo juntas; pues bien, lo cierto es que Harrison y yo no dedicamos mucho tiempo a «salir». En cambio, íbamos a nuestros respectivos apartamentos.

Al llarg de llibre, també podem apreciar com es va sentir Fisher quan va arribar la fama, fet que la trasbalsar i que va canviar la seva vida per complet. També són força coneguts els seus problemes amb les drogues, el seu trastorn bipolar i les seves tendències suïcides. Per les seves paraules, podem entreveure una gran inseguretat, molts complexes pel que fa al seu aspecte físic i un baix concepte de si mateixa.

No quiero formar parte de mi vida; puede seguir sin mí, y punto. No pienso ayudarla, no quiero verla, no quiero hablarle, no quiero tenerla cerca. Requiere demasiada energía. Me niego a formar parte de ella.

No es que sea una gran fan de mi rostro, pero es el mío, qué remedio.

En aquel tiempo siempre me anticipaba y procuraba ser quien quería ser en vez de darme cuenta de quien ya era, y casi siempre ese yo deseado se basaba en lo que otros parecían ser y en el deseo de causar en los demás un efecto similar al que ellos provocaban en mí.

Leia Organa és un dels personatges més estimats de la saga i va inspirar tota una generació de dones, de manera que sorprèn en gran manera veure com el fet d’interpretar el paper de la Princesa Leia ha estat tan important per a Fisher, fins al punt que en moltes ocasions ha volgut ser com Leia o s’ha comparat amb ella.

Debía demostrarle a la gente que era tan independiente y simpática como la princesa intergaláctica que encarnaba.

«¿Quién crees que habrías sido si no hubieras sido una princesa intergaláctica?» Sería yo. Ya lo sabéis. Carrie. Solo yo.

Ay, Leia, ¿dónde estás cuando te necesito?

Crec que el llibre agradarà als fans de la saga i a tots els cinèfils i curiosos del cinema. El fet que el llibre tingui una estreta relació amb Star Wars no exclou que pugui agradar a aquells que tinguin ganes de conèixer més profundament Carrie Fisher.

No agradarà a aquells que busquin sensacionalisme, detalls escabrosos de la seva relació amb Harrison Ford o que no tinguin cap interès en conèixer la intèrpret de la mítica Princesa Leia.

Comparteix
AnteriorAturem les màquines
SegüentAquest divendres al cine…
Aida Montoya

Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici la correcció i l’edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: