Com cada any per aquestes dates, i ja en fa 15, Vic es converteix en un reflex cultural d’Àsia gràcies al Festival Nits de Cinema Oriental, on projeccions, sopars temàtics i events culturals de diferents es duen a terme durant una setmana amb el focus a Xina, Japó, Corea, Índia, Tailàndia i d’altres països d’Orient. Per això mateix, i com a nouvingut i recent representant friki d’aquesta web que és L’Éscriba, em proposo a escriure l’article friki de les Nits. Perquè no hi ha res més friki que parlar d’un festival de cinema enfocant-te en una excursió en kayak per l’embassament de Sau.

Sí, ho heu llegit bé, excursió en kayak pel pantà de Sau. I què té a veure un kayak amb un festival de cinema oriental? El kayak té un origen esquimal i no asiàtic, però no no, no van per aquí els trets. Ja fa 3 anys que Osona Turisme ens obsequia a convidats i premsa de les Nits amb una excursió gratuïta, i si el primer any va ser una visita al Castell de Casserres i l’any passat un recorregut pel maquíssim poble de Rupit, aquest any han sorprès a tothom afegint un component esportiu tan xulu com és un recorregut de dues hores en kayak, i en un lloc tan maco com és el famós embassament. Una excursió sensacional que va encantar a tothom, sobretot als convidats vinguts del Japó i a la premsa que no som de la comarca i venim de llocs més urbans com Barcelona.

El què acabaria sent una nit passada per aigua amb la pluja caient a la Bassa durant la projecció de la tailandesa Bad Genius i passada de voltes amb el ja clàssic Tetsudon a la nit golfa al Vigatà, va començar amb un temps espectacularment estiuenc, prometent un sol de justícia al matí i al migdia. Sóc pèlroig i tinc la pell que fa que el Casper sembli mulato, així que em vaig untar tot jo de crema solar factor 50 per si de cas abans d’enfundar-me l’uniforme d’excursió aquàtica: banyador, samarreta, samarreta de recanvi, una gorra i ulleres de sol.

Ja estava a punt per baixar a la cafeteria del Seminari de Vic, on ens allotjàvem, per gaudir d’un esplèndid esmorzar a les 9 del matí, cortesia d’Osona Turisme, ple de formatges, embotits i pa amb tomàquet. No sóc personalment d’esmorzar acabat de llevar, però aquell bé de Déu venia molt de gust.

 

Passades les 10 estàvem tots els apuntats a l’excursió, uns 20, a l’autocar que ens duria per les curves de la carretera que creua l’espai natural Les Guilleries-Savassona fins al Pantà de Sau, on la gent de Kayaksau ens instruirïa, prèviament a l’excursió, en els moviments dels rems en terra ferma, cosa que a mi em va anar genial ja que mai havia anat en kayak.

Els instructors no només van ensenyar-nos a remar i a girar l’embarcació, sinó que també van acompanyar-nos durant tot el trajecte, estant a prop tant dels que anaven més avançats com dels que ens costava anar recte. Això donava molta confiança, i junt amb el salvavides que ens van col·locar a tots, el neguit de no haver anat mai en kayak va desaparèixer ràpidament, convertint-se en diversió. Felicitats a la gent de Kayaksau, perquè saben molt bé el què es fan.

Era torn de ficar-se a l’aigua, i vam decidir amb una amiga neòfita com jo en això del kayak que millor dos novatos junts que per separat, així que ens vam muntar en una de les embarcacions dobles que hi havia. Resulta que vam triar un kayak dels de més velocitat punta i per tant més difícils fer girar, i que és més difícil anar acompanyat que sol, així que res, vam aprendre jugant en hard mode… ¡millor, va afegir diversió al tema! Llàstima que sempre erem els últims a arribar als punts de control i no sortim a quasi cap foto, però ei, ens ho vam passar genial.

Com he dit, el temps va acompanyar moltíssim, arribant a fer molta calor en ple migdia amb el sol a dalt del cel, sense cap núvol. El nivell de l’aigua, que estava calmadíssima, era molt alt, deixant només a la vista la punta del famós campanar de l’església del Sant Romà de Sau inundat, com es pot veure a la foto següent.

El trajecte en kayak va durar dues hores senceres entre anada i tornada, però van passar en un sospir; remar és bastant més cansat del què em pensava, però gustosament m’hauria quedat dues hores més tot i ser l’hora punta de sol. Però era hora de recular fins al punt de partida i deixar el rem, el salvavides i l’embarcació a la vora del llac. Quedava encara la part més temuda: tornar a passar per les nombroses curves de la carretera de tornada al Seminari de Vic. Però el viatge havia valgut molt la pena. Gràcies Osona Turisme!

Comparteix
AnteriorCrítica de “The colour of the game”
SegüentCrítica de ‘Stained’
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Deixa una resposta: