El llibre de ciència per excel·lència és L’origen de les espècies i com a tal es mereix una crítica amb dues parts, per poder-hi aprofundir.

Com vam explicar en l’article anterior titulat La gran batalla per la vida, en aquesta adaptació del llibre Darwin ens explica com a través de la selecció natural, d’un sol organisme s’ha pogut generar la gran diversitat d’espècies que tenim actualment. En aquesta segona part de la crítica ens centrarem en l’anlàlisi de la figura de Darwin per poder-nos fer Uuna idea de la seva immensitat com a científic.

 

Aquest llibre va sorgir arran del viatge que va fer Darwin al voltant del món amb el HMS Beagle. Un cop acabat el viatge, va tardar 22 anys a publicar el que havia descobert. Aquest llarg període de temps, molts l’atribueixen als conflictes interns de Darwin a causa de les seves creences religioses que es contraposen amb la teoria que havia descobert. No obstant això, llegint aquesta adaptació queda molt clar que durant aquests anys Darwin va estar recol·lectant evidències, a través de l’estudi dels éssers vius, que recolzessin la seva teoria per fer-la més robusta i per evitar les crítiques dels seus detractors. Les crítiques, no les va poder evitar, però sí que va aconseguir una teoria molt ben estructurada que fins i tot inclou un capítol titulat “Dificultats de la teoria” on es planteja moltes qüestions, com per exemple si primer és el canvi en l’hàbitat i després en l’estructura de l’ésser viu, viceversa o és tot alhora.

Una teoria va molt més enllà d’observar que els éssers vius canvien. També es fixa i analitza que hi ha selecció en els hàbits, conductes, òrgans interns… Darwin parla de la importància que té el medi en la selecció: “quan veiem que els insectes que mengen fulles són verds i els que mengen l’escorça, marrons; la perdiu blanca, tota d’aquest color a l’hivern, la perdiu d’Escòcia del color del bruc… hem de creure que aquests tons són de profit… per a protegir-los del perill

Durant la lectura es poden apreciar les múltiples mostres sobre el coneixement de la diversitat d’éssers vius que té Darwin. Ens parla de gran diversitat de plantes, aprofundint en les seves parts reproductores, la seva relació amb els insectes… També es va fixar en gran varietat d’animals, alguns d’ells molt peculiars, com els peixos goneoideus, l’ornitorinc, lepidosirens, trilobits, nautilus, etc. Però no només es fixava en les espècies sinó també en les seves conductes, com l’instint esclavista de les formigues, l’instint de construir cel·les de les abelles, etc. En els múltiples exemples que posa es pot observar la seva especial passió pels ocells. I també les constants comparacions amb l’espècie humana. Per Darwin els exemples són fonamentals, ja que a través dels exemples és on obté les evidències de la seva teoria.

De tota la varietat d’éssers vius que existeixen, Darwin va dedicar 8 anys a l’estudi dels cirrípedes “percebes”, un grup molt especial i poc comú. De les múltiples espècies que va recol·lectar durant el seu viatge amb el HMS Beagle, va decidir estudiar els cirrípedes. Un fet que pot sorprendre, però que en el llibre queda clar què el va fer decidir escollir aquests animals: la curiositat pel poc que es coneix sobre ells i el repte que li va suposar, per exemple, entendre el seu sistema de reproducció: “els cirrípedes em semblen un cas de gran dificultat… però per una afortunada casualitat he pogut demostrar en un altre lloc que dos individus, tot i ser hermafrodites autofecundats a vegades s’encreuen”. I és que a Darwin li va sobtar que uns animals que són hermafrodites i es poden reproduir ells sols, de tant en tant s’encreuin amb altres animals per reproduir-se. L’explicació científica d’aquest fet és que la reproducció sexual genera més variabilitat en els gens i per tant més possibilitats d’adaptar-se al medi.

En el desenvolupament de la seva teoria es refereix a molts autors, com Linne (classificació de les espècies), Sir Charles Lyell (geòleg), C.C. Sprengel (estudi sobre la fecundació de les plantes), Kölreuter (en l’estudi dels coralls), Oswald Heer (pel seu treball de la flora de Medeira), Pierre Huber (pel seu treball sobre les formigues), etc. Sempre va mostrar el seu respecte i gran admiració pels treballs dels altres.
Dos dels seus amics més íntims són el geòleg Lyell i el botànic Joseph Hooker. De qui en diu per exemple que els seus llibres els futurs historiadors els coneixeran com una revolució de les ciències naturals.
Es creu que tenia contacte per correspondència amb dues mil persones, majoritàriament científics i naturalistes. Donava molta importància a  parlar amb les persones que tinguessin coneixements sobre el tema.

Mentre Darwin recopilava tota aquesta informació, una de les cartes que va rebre va ser d’Alfred Russel Wallace qui també va descobrir la selecció natural i es va posar en contacte amb Darwin. Qui primer va publicar el descobriment va ser Darwin, ja que el seu estudi era molt més complet. Però va incloure i elogiar a Wallace en diferents capítols de la seva teoria.

Després d’aprofundir en el personatge de Darwin durant el desenvolupament de la seva teoria, crec que no queda cap dubte que era un apassionat de la biologia i un geni.

Comparteix
AnteriorCrítica de ‘Climax’: un mal viatge
SegüentAquest divendres al cine…
Maria Torrents
Sóc biòloga ambiental, m'apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m'hi. M'agraden les històries amb un rerefons d'aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.

Deixa una resposta: