Tal com us vam explicar la setmana passada en un altre article, aquest cap de setmana va tenir lloc la primera edició del Brain Film Fest, l’únic festival a casa nostra dedicat al cervell. Com que l’entrada era gratuïta, vaig decidir anar-hi per veure si el festival començava amb bon peu.

Divendres, set de la tarda, Barcelona i el CCCB, un espai polivalent i únic a la ciutat. Després dels parlaments d’agraïment per part de totes les entitats col·laboradores, es dóna el tret de sortida al festival amb el film inaugural: Monster in the mind. La veritat és que el film no podria haver estat més encertat i no m’imagino quina altra pel·lícula podria haver introduït aquesta primera edició del Brain Film Fest. Comencem bé.

Monster in the mind narra la història de la periodista de la CNN Jean Carper, una dona que té el gen APOE e4, el qual augmenta les probabilitats de patir Alzheimer. Així doncs, als 85 anys, esperonada pel seu afany curiós, les ganes de saber més sobre la malaltia i alhora superar les seves pors, inicia una investigació i un viatge que la portaran a endinsar-se en els misteris d’aquesta malaltia. La sorpresa, tant per a ella com per al públic, serà que la investigació no aportarà tantes respostes com voldríem, sinó que obrirà la porta a encara més interrogants. Per altra banda, en aquest llargmetratge els espectadors es topen amb un repàs molt ràpid dels descobriments més destacats dels últims 30 anys sobre l’Alzheimer.

Haig de dir que la pel·lícula, tot i ser bastant tècnica en molts aspectes era bastant planera i qualsevol, fins i tot una filòloga amb un gust qüestionable pel cinema, s’hi pot enfrontar. Tot i així, estic segura que els meus acompanyants i segurament més de la meitat de la sala, tots ells neuròlegs, neuropsicòlegs, neuroinvestigadors… i tots els “neuronosequè” que us pugueu imaginar, la van gaudir molt més que jo pel fet de poder entendre àmplia i sobradament de què s’estava parlant.

El divendres va acabar, literalment, amb un bon sabor de boca gràcies a un bon pica-pica. Ens esperava el dissabte.

En la major part de festivals i salons als que he anat, els films ocupen un lloc destacat, i les xarrades i tallers (sovint la part més interessant per a mi), passen desapercebudes totalment i relegades a un segon pla. Per fer un tastet d’aquesta altra vessant del festival, em vaig apuntar al taller de neuromàrqueting impartit per la Doctora Maria López.

A priori vaig pensar que seria un taller enfocat a tots aquells “neronosequè” dels que us parlava abans, però per a la meva sorpresa la Dra. López va ser molt planera i es va adaptar a la situació comunicativa: fer entendre què és el neuromàrqueting i per a què serveix als complets ignorants sobre aquest tema. En definitiva puc dir que va ser una xerrada molt reveladora i il·lustrativa malgrat tots els incidents que van tenir lloc, com ara que no es pogués dur a terme una demostració pràctica i que l’ordinador i la presentació de la ponent se’n anessin en orris. Malgrat les dificultats, la Dra. López se’n va sortir amb una demostració envejable de control de la situació i, finalment, va aconseguir un taller molt enriquidor.

No vaig tenir ocasió de veure els curtmetratges a concurs que optaven al Premi Solé Tura, però crec que el Brain Film Fest ha començat amb bon peu. Espero no equivocar-me en el meu vaticini i també espero que l’assumpte no degeneri i esdevingui un festival dedicat a experts en el món de les neurociències, sinó que aconsegueixi portar-les al gran públic.

Deixa una resposta: