The Rain és una producció danesa que vaig començar a veure pensant que després de passar per Dark, una altra producció europea, Netflix apostava per sèries de qualitat més enllà de les americanades, però això de la qualitat ja se sap que és relatiu…

Sinopsi

The Rain és una d’aquestes sèries a l’estil The Walking Dead en què s’ha acabat el món i queden uns quants supervivents que intenten restituir l’ordre establert o, si més no, continuar vius. Tal com diu el títol, un bon dia la pluja es torna tòxica i fa que tots els humans que es mullin morin a causa d’un virus. El pare de la Serena i en Rasmus (els protagonistes)  porta la seva família a un búnquer per tal de protegir-los. Sis anys després, quan ja no els queden aliments, els germans decideixen sortir per tal de continuar sobrevivint. En l’èxode es troben amb un grup de joves que va en busca de menjar i, com ells, intenta sobreviure. El periple de tota la colla els portarà, com no, a enfrontar-se a enemics naturals (la pluja) i de carn i ossos (ejem, si us ho dic us faig un spoiler dels grans). La idea dels germans però, serà trobar el seu pare.

En positiu

La idea és força bona i està bastant ben trobada. A priori em va semblar interessant i curiós que la pluja sigui un element mortal, però al llarg de la sèrie queda clar que ha estat un virus de creació humana, de manera que (jo sóc de lletres però no ruca) no queda clar com aquest virus ha passat a la pluja.

Les interpretacions, tot i comptar amb un elenc força jove, són prou correctes, però cap destaca per sobre de les altres. Diria fins i tot (culpa del guió) que de vegades són poc coherents, perquè passen de la tristesa a la felicitat en qüestió de segons. Una mica forçat tot plegat, oi?

Com en aquest tipus de sèries, la història abans de la pluja de tots i cada un dels personatges es va desgranant poc a poc, una tècnica que permet als televidents poder conèixer millor els personatges.

En negatiu

Poc versemblant. Trobo que la sèrie, en general, és poc versemblant. Tal com deia abans, els actors passen de la tristesa a la felicitat fàcilment. Per altra banda, de cop i volta es posa a ploure a bots i barrals i al cap de res tot està eixut com si d’una tempesta d’estiu es tractés (que és Dinamarca, collons, no Sevilla!). Per altra banda, de la nit al dia, la pluja deixa de ser un perill i els protagonistes es posen a jugar i a saltar sota la pluja. Que voleu que us digui? Em desconcerta i no me la crec…

Previsible. Des del primer capítol (no és cap spoiler) se sap que en Rasmus és immune al virus i que no morirà. A més, els personatges mai corren un perill real de morir, de manera que el públic sap que qualsevol entrebanc que trobin serà finalment superat. Si els personatges no ens sembla que puguin morir, passa a ser una sèrie d’aventures i no un autèntic thriller. Per acabar-ho de rematar, es força el guió de tal manera que les accions que emprenen els personatges són massa forçades i poc naturals.

https://www.youtube.com/watch?v=3G8fRhNReBU

En el futur…

Hi haurà segona temporada. Tot i que la primera no m’ha semblat gaire encertada, crec que la segona encara ho serà menys. Si hem passat del que havia de ser un thriller post apocalíptic a una sèrie d’aventures, a la segona temporada està clar que passarem a una conspiració d’un grup (no se sap si governamental o no) que ha dissenyat una arma química per doblegar qualsevol enemic. Al meu parer, és millor fer una cosa ben feta que no pas voler fer-ne la tira i mitja i de qualsevol manera, perquè al final, el producte que s’obté és mediocre.

Total, que no és “ni chicha ni limoná” ni tampoc enganxa. Ara bé, per passar l’estona de diumenge, ja fa el fet.

Agradarà a…

Aquells que busqueu una sèrie curta (8 capítols) en què no s’hagi de pensar massa ni deduir gaires coses. És a totes llums una sèrie d’aventuretes d’adolescents que lluiten contra el món.

No agradarà a…

Aquells que heu vist The Walking Dead. Oblideu-vos d’aquesta sèrie si el que voleu és una sèrie post apocalíptica i si sou fans de les sèries amb cliffhangers.

AnteriorAquest divendres al cinema…
SegüentEl Sant Cugat Fantàstic escalfa motors
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.