Quan pensem amb cinema d’aventures és inevitable que ens vinguin a la ment les peripècies del Doctor Jones i el seu afany per desenterrar les relíquies més famoses de la història o el duet Douglas i Turner corrent pel vell mig de la selva sud-americana. Amb el seu nou treball, James Gray (El sueño de Ellis, Two lovers…) pretén recuperar un gènere que ha anat a menys durant els últims anys, ja que com dirien els més nostàlgics: ja no es fan pel·lícules d’aventures com les d’abans.

Basada en el llibre de David Grann, The lost city of Z és un biopic que narra les expedicions del britànic Percy Fawcett i el seu afany per trobar les restes d’una civilització perduda que els Europeus portaven anys intentant descobrir.

Gray s’endinsa al vell mig de la selva amazònica, per mostrar al públic la bellesa d’una terra encara verge i, al mateix temps, homenatjar l’època dels grans exploradors perseguidors del gran somni d’arribar on ningú  havia arribat. Per altra banda, el director no deixa escapar l’oportunitat de denunciar una política expansionista per part de les gran potències mundials de l’època, que des de finals del segle XIX i durant bona part del segle XX, lluitaven per conquerir i explotar territoris desconeguts amb mer afany imperialista.

Probablement estem davant el treball més ambiciós del director Novaiorquès, que ha aconseguit amb eficàcia i sense estridències plasmar a la gran pantalla un retrat clàssic del gènere d’aventures. Tot i l’acurat tractament de la fotografia, la part visual passa a un segon pla, per donar pas a un relat prudent i pausat, on la família i els somnis del protagonista adquireixen una notable importància. James Gray a sabut respectar les regles del gènere però li ha donat la volta per disfressar-lo d’un drama carregat de profunditat i amb centenars de capes que ens faran rumiar una bona estona.

Charlie Hunnam (Hooligans, Hijos de la Anarquia) és l’encarregat de donar vida a l’aventurer Percy Fawcett. El fet de no estar acostumats a veure l’actor en papers que requereixen certa profunditat, provoca que hores d’ara encara dubti si realment era el més adient per a aquest treball. En certes escenes el caminar i el posat de l’actor, s’acosten més als moviments dels rapers del Bronx que no pas als d’un home amb la seva condició social a principis del segle XX. L’acompanyant al repartiment, un increïble i irreconeixible Robert Pattinson (la saga Crepúsculo, Cosmopolis…) com a fidel acompanyant de Percy en les seves aventures i Sienna Miller i Tom Holland que completant el  quartet protagonista  amb dos interpretacions correctes però que no els permeten lluir-se en cap moment.

Gray sempre és sinònim d’encert i aquesta pel·lícula no n’és una excepció. Si obviem una narrativa que potser a més d’un se’ls farà feixuga i certes escenes, que tot i la seva qualitat visual, serveixen més per a omplir minuts de metratge que no pas per aportar més sentit a la història, aconsegueix traslladar-nos amb  fidelitat i rigorositat a una època d’expansió que marcaria les fronteres del món que coneixem en l’actualitat. Paisatges paradisíacs, cantants d’òpera al mig de l’espessa selva emulant Herzog i la seva Fitzcarraldo,1982 i el curs d’un riu com a metàfora del camí de l’home. Un treball madur que si li doneu una oportunitat i sou pacients, us acabarà calant profundament.

 

AnteriorAquest divendres al cinema…
SegüentCineclub Vic
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.