Sembla que l’atracció del cinema i les sèries pels casos policials no cessa. Després de la magnífica obra de David Fincher amb Mindhunter, ara ens arriba un altre producte, Manhunt: The Unabomber. Si a la primera hi vam poder veure la creació d’una unitat per estudiar el comportament criminal en diferents convictes amb més d’una víctima (assassins en sèrie), en aquest cas veurem la creació d’un nou procediment d’investigació, l’anomenada “lingüística forense”, i ho farem a través del tràgicament famós cas de l’Unabomber.

Theodore Kaczynski, més conegut amb el nom de Unabomber, va matar 3 persones i en va ferir 23 més, amb l’enviament per correu postal d’artefactes explosius en format de capses o sobres. Matemàtic i filòsof amb unes altes capacitats, va patir tortures psicològiques a la universitat que li van fer renunciar als estudis i es va traslladar a viure de forma aïllada en una cabanya al mig del bosc, des d’on preparava tots els artefactes. A part, és conegut per les cartes que va enviar a la premsa i el famós Manifest de l’Unabomber on expressava una filosofia que defensava la “intoxicació” tecnològica que vivia la raça humana.

La sèrie comença quan l’agència de l’FBI li asigna al perfilador Jim Fitzgerald el cas per tal d’ajudar-los a localitzar el remitent dels paquets bomba. Abans de conèixer la seva identitat, va ser el mateix FBI qui li va donar el nom d’Unabomber, el qual prové de “University and Airline Bomber” (Terrorista d’Universitats i Airolínies).

Sam Worthington es posa al paper de l’investigador principal del cas, en Fitz, amb una interpretació magistral. Un analista i perfilador acabat de graduar, però amb un gran potencial, comença a analitzar els escrits de l’Unabomber, el Manifest, per poder identificar trets idiolèctic característics per començar a delimitar les zones per on buscar. No obstant això, l’obsessió de seguida s’apodera de la seva vida i veurem una transició d’un personatge aclaparat per la necessitat d’acabar el que va començar. L’evolució del personatge està molt ben construïda, tant a nivell de guió, com a nivell d’interpretació. Paul Betthany també interpreta un paper destacable com a Ted Kaczynski. Només la semblança a nivell físic ja ajuda a capbussar-se en l’acció, però els gestos i la mentalitat d’un geni plasmades a la perfecció ajuda a perfilar la història.

Els vuit capítols de la minisèrie estan ben treballats i contenen la quantitat d’informació pertinent en cada un dels 50 minuts d’acció. Compagina l’acció de la investigació, amb un flashforward sobre el judici per acabar convergint en el moment clau i en la culminació d’un cas.

En resum, una sèrie ben treballada que ens aproxima en un dels casos més complicats i llarg a nivell psicològic de l’FBI. Un altre gran producte de Netflix.

Deixa una resposta: