A molts els pot semblar que el tòpic noi-coneix-noia està més que explotat, i sol ser així fins que apareix una pel·lícula que trenca els esquemes i reformula el gènere, com és el cas de La gran enfermedad del amor, un film que sorprèn i que és, al meu parer, la comèdia romàntica de l’any.
A La gran enfermedad del amor ens topem amb en Kumail, un jove còmic que tot i portar tota la vida als Estats Units i haver adoptat els costums propis del país per complet, té una família ancorada en les tradicions musulmanes de Pakistan, el seu país d’origen. La família d’en Kumail doncs, intenta emparellar-lo a través un matrimoni concertat amb infinites noies paquistaneses sense èxit, ja que ell, mentrestant, té una bonica i divertida història d’amor amb l’Emily, una noia que no satisfarà la seva família pel fet de no ser de Pakistán, raó per la qual la seva relació es trencarà. Tot i així, les coses canvien quan l’Emily emmalalteix i entra en coma.
Alguna cosa més que una rom-com
De nou, molts pensaran que es tracta de la mateixa trama de sempre, però us asseguro que no. La gràcia no és la història, perquè tots podem intuir com acabarà, sinó que rau en com està explicada. Crec que la incorporació d’elements propis d’un drama portats al terreny còmic aporten frescor i un toc únic a la història. Així doncs, l’aparició d’una malaltia, la rigidesa de l’islam, el terrorisme i l’11 S (temes molt recurrents en els gags), el xoc de cultures, el conflicte generacional entre pares i fills, etc.
Un altre aspecte que considero cabdal per fer d’aquesta comèdia una ràfega d’aire fresc dins del gènere és el fet que sigui una història real que va viure en primera persona en Kumail Nanjiani, que a més de ser-ne el protagonista, n’és coguionista. Altres haurien creat un drama, però ell ha preferit veure el got mig ple i donar un toc d’humor a allò que podria haver estat un dramón.
Un bon padrí
La gran enfermedad del amor està produïda per Apatow Productions, una productora fundada per Judd Apatow, director, guionista i productor americà molt conegut en el món de la comèdia. La seva trajectòria compta amb títols com Freaks and Geeks, Undelared i Girls, sèries que han recollit diferents premis. A nivell cinematogràfic, la pel·lícula més coneguda és La boda de mi major amiga, la qual va rebre un Hollywood Comedy Award, un altre premi de l’American Film Institute i dues nominacions als Oscars.
https://www.youtube.com/watch?v=qwAvUBljaxs&t=2s
El millor
La incorporació de temes dramàtics i el trencament de tabús suposen una renovació dins del gènere i aporten aire fresc en el món de les comèdies romàntiques, un gènere que últimament no conreava èxits ni adeptes.
El pitjor
El final és predictible, però què importa? Sense final feliç no seria una comèdia romàntica, sinó un drama, no?
Per altra banda, m’hauria agradat veure més els personatges secundaris, els quals estan molt ben trobats però, al meu parer, poc explotats.
