Escric aquesta crítica després d’haver revisionat per cinquena o sisena vegada (he perdut el compte) Return of the Jedi. Us preguntareu per què? Doncs la raó és senzilla, bàsicament necessitava esbrinar si la nova pel·lícula de la saga Star Wars, The last jedi, entrava de ple dins el meu podi particular de la famosa saga galàctica. Evidentment aquest suposat podi l’encapçalen l’episodi V i l’episodi IV, en primer i segon lloc respectivament. Doncs bé, després d’un debat intern entre el meu costat fosc i l’altre costat, que espero que no sigui tant fosc, he arribat a la conclusió que l’episodi VIII passarà, provisionalment, al graó més baix del podi a l’espera del pròxim episodi.

La nova entrega de la saga de la guerra de les galàxies és atrevida i èpica, i Rian Jhonson (Looper, Brick, …) dóna un gir a l’univers Star Wars totalment necessari per tal de no ferir les sensibilitats dels fans més aferrissats. Tot i que l’argument de partida  és el mateix de sempre, el desenvolupament de la pel·lícula és trepidant, equilibrat i amb el punt de nostàlgia exacte per tal de no perdre les arrels.

Jhonson tenia una empresa difícil amb el retorn de la figura de Luke Skywalker a la saga i després de la pèrdua de Han Solo, però lluny de convertir al mestre Jedi en un trist maniquí que dóna  lliçons filosòfiques i savis consells, l’haa convertit en una peça clau de la trama i li ha donat (UUUUULL!!!! SPOILER!!!!) el comiat que és mereix un personatge de tal calibre. A The last Jedi, tot recorda al passat però a la vegada tot és nou. No s’ha abusat del records, però si que se’ls ha tingut presents en diferents picades d’ull, com l’aventura dins del casino amb una banda sonora que evoca directament a la vella cantina de la quarta entrega.

Un altre dels encerts de la pel·lícula són els seus personatges principals. Adam Driver sembla haver-se alliberat de la pressió de The Force Awakens, i ens regala una interpretació sense complexes en el seu viatge al costat fosc. Pel que fa a la nostra jove padawan, sembla que comença a entendre quin és el seu paper en tot aquest trencaclosques i, tot i que Daisy Ridley sembla que no acabi d’arrencar del tot en la seva interpretació de Rey, es desenvolupa molt bé en les escenes purament d’acció. John Boyega i Oscar Isaac, Finn i Poe respectivament, també tenen les seves lluites particulars, són un complement perfecte i, en alguns casos, una bona glopada d’aire fresc a la trama. Finalment, no ens podem oblidar de les velles glòries Mark Hamil i Carrie Fisher, que amb la seva veterania són l’equilibri perfecte per a una pel·lícula que vol marcar un punt i seguit a la saga.

Tot i saber que en l’apartat tècnic i visual la cosa no ens decebria, cal remarcar que el treball fotogràfic d’Steve Yedlin i els tècnics d’efectes especials és immillorable. A més, les escenes d’acció, com la lluita de Kylo Ren i Rey, són espectaculars i vibrants en tots els sentits.

No, la pel·lícula no és impecable

Patina en algunes ocasions, com l’escena on (UUUUULL!!!! SPOILER!!!!) Leia sobreviu a l’espai i retorna a la nau com si es tractés del mateix Superman. Tots sabíem que tenia uns poders Jedi ocults, però tant com això, potser és un pèl exagerat i agafat amb pinces. Les notes d’humor també son un aspecte a tenir en compte i a millorar. Potser el segell Disney influeix massa en intentar donar un to més animat i humorístic en algunes escenes, i la veritat és que ho trobo innecessari i en moltes ocasions fora de lloc, ja que acaben per trencar el clímax dels moments amb més càrrega dramàtica. Un consell per la última entrega: de Han Solo només n’hi haurà un i ara és mort, per tant deixem les brometes per una altra ocasió.

En resum… 

The last Jedi, és la pel·lícula intermitja que volíem. Consolida i al mateix temps obre un nou camí a la saga que s’haurà de veure complementat amb el treball de J.J. Abrams a l’episodi IX. És una molt bona combinació entre aventures i ciència-ficció i oblideu-vos de l’afirmació que l’argument sempre sigui al mateix. Això és Star Wars, senyores i senyors, i no volem que les coses canviïn, sinó que madurin, creixin i evolucionin, i això és el que ha fet Rian Jhonson: aprendre del passat per transformar-ho en la seva particular visió de la història. The last Jedi respira aires de llegenda i deixa la porta oberta a una nova generació de rebels que miren al cel recordant els vells herois caiguts i assimilant que ara són ells a qui els pertoca agafa el relleu en alguna nova aventura per aquestes galàxies tan i tan llunyanes.

Deixa una resposta: