La nit freda i humida de la bassa no va espantar el públic fidel del festival les Nits orientals de Vic. La promesa d’una bona pel·lícula cantonesa protagonitzada per Jackie Chan no va decebre els espectadors.

The knight of shadows: between Yin and Yang ens relata una història a mode de conte de fades. La frontera que separa el món dels humans i el dels monstres de l’infern s’ha diluït i ara hi ha ordes de dimonis envaint el regne humà. Un caçador de dimonis llegendari anomenat Pu Songling (Jackie Chan), amb poders per invocar les cadenes que capturen els éssers demoníacs, defensarà la humanitat i evitarà la invasió. No obstant això, no ho farà sol, ja que l’acompanyarà un grup heterogeni de petits monstres. Enmig d’aquesta vida s’hi imposarà el caos que escampa Nie Xiaoqian (Elaine Zhong), una dona dimoni que està perdudament enamorada d’un altre caçador, Ning Cai Cheng (Ethan Juan), fet que farà que el jove s’embarqui en la seva pròpia croada per estar amb la seva estimada.

El Pu Songling real era un escriptor xines de finals del segle XVII i principis del XVIII, o el que és el mateix, de la dinastia Qing. És un escriptor conegut especialment pel llibre Liaozhai zhiyi (en anglès Strange Stories from a Chinese Studio). La nova pel·lícula que ha presentat la secció Movistar + del festival, basa els seus personatges i la trama en molts aspectes d’aquest llibre. De fet, Pu Songling és també conegut per haver estat mencionat per boca d’Edgar Allan Poe com a inspiració per les històries del pare del policíac. El llibre original és una combinació d’històries folklòriques, llegendes màgiques i històries de terror per espantar els nens. La pel·lícula manté aquesta aura màgica i mística, amb un gran nombre de referents a la cultura xinesa, però deixa de banda la part mes terrorífica per plantejar-nos una història de fantasia.

Jackie Chan ens demostra que tot i que els anys també passen per ell, sap mantenir la cara mes emblemàtica, carismàtica i simpàtica que el va fer famós. Continuem veien un Jackie Chan àgil amb algunes escenes d’acció, tot i que el CGI hi ajuda molt, però amb les mateixes cares i gags que sempre. És el Jackie Chan entranyable que el públic adora.

Malauradament el film surt una mica de la guia quan introdueix una segona trama entre un a dimoni i un humà. Costa seguir el paral·lelisme al principi, fins que no veiem que Pu Songling agafa el rol de detectiu per resoldre el cas. La història d’amor entre la dimoni i el segon caçador de dimonis recorda a la història de Romeu i Julieta del més que conegut escriptor anglès William Shakespeare. Aquest fet fa que el gènere fantàstic i d’aventura es vagi desviant i abraci el romanticisme culminat amb una escena d’acció creada cent per cent amb CGI.

Els efectes especials són realment impressionants i l’explosió de colors que acompanya la pel·lícula la fa d’allò més atractiva. La combinació de vestuari d’època amb la fastuositat de les escenes d’acció culmina un producte de bellesa visual. Ara bé, és evident que no estem davant d’una obra mestra, sinó més aviat d’un divertimento que ens permet passar una estona d’allò més ben entretinguts.

Deixa una resposta: