Crítica de Soccer Killer: una crítica presentada per la ganduleria i la falta de creativitat, que casualment també és la descripció de la pel·lícula

Si no us heu avorrit amb aquest títol tan llarg, us he de dir que aquesta era una de les pel·lícules que més ganes tenia de veure del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic. Gran part del repartiment de Shaolin Soccer i ambientada a l’edat mitjana. Sincerament, quan es va acabar la pel·lícula no vaig entendre res. Tranquils, aquesta vegada no haureu de llegir gaire.

La trama és pràcticament la mateixa que la de Shaolin Soccer: uns renegats que decideixen jugar a futbol, però aquests renegats són veritables mestres del kung-fu. De fet, igual que a Shaolin Soccer. Ah, i es vesteixen amb roba tradicional xinesa, també com a Shaolin Soccer. La trama comença a fer aigües a partir de mitja pel·lícula. Els efectes resulten massa caricaturitzats com per què facin riure i les bromes són molt similars a… sí, Shaolin Soccer.

La pel·lícula comença quan hi ha un cop d’estat per part d’un dels consellers del príncep, que es veu obligat a participar en un torneig de futbol amb una pilota de ferro i punxes contra un equip protagonitzat per una mala versió dels Avengers. Literalment. Hi ha un Hulk mal pintat, un Spiderman mal vestit i algunes altres còpies d’X-Men i els Quatre Fantàstics. Això va estar bé. El tema es complica quan el traïdor intenta deixar fora de combat als herois del kung-fu utilitzant les males arts i el joc brut. Casualment com a Shaolin Soccer.

De per sí, la pel·lícula és una parodia del cinema de superherois i un intent fallit de reanimar les arts marcials. Afortunadament hi ha parts en les que fa riure.

I fins aquí la crítica. La pel·lícula no és que doni gaire per gaire un cop vista Shaolin Soccer, però crec que això és un tema que crec que he deixat bastant clar.

Deixa una resposta: