Plantejament: un tornado xucla els taurons del mar i els llença sobre la ciutat. Aquest és el punt de partida de Sharknado (de Shark, tauró, i tornado). Algú (possiblement Thunder Levin, el “guionista”) va vendre aquest guió a una productora especialitzada en pel·lícules de sèrie B. S’ha de reconèixer que té molt mèrit vendre aquesta idea, encara que siguis el guionista de Mutant vampire zombies from de Hood, que no sé ben bé si traduir com Vampirs zombies mutants del bosc, o Zombies vampirs mutants del bosc (el concepte “vampir zombie” em descol·loca). El cas és que la pel·lícula es va rodar, i es va estrenar, el 26 de juliol de 2013. Quedeu-vos amb aquesta dada: juliol de 2013. La pel·lícula va tenir un relatiu i sorprenent èxit el dia de la seva estrena a un canal de televisió de pagament australià (54.000 espectadors).

No cal parlar gaire del director, el guió, els actors, el muntatge, o altres qüestions tècniques. No val la pena. El propi director, quan li van preguntar per l’argument de la pel·lícula, va respondre: “hi ha una tempesta i una inundació, no et preocupis de la trama”; i l’actriu principal, Tara Reid (la Bunny Lebowski “te la xupo per mil dòlars” de la pel·lícula dels Cohen) va afirmar que és tan estúpida que acaba sent divertida. Hi ha un munt d’escenes delirants, coherents amb un plantejament delirant. El subtítol de la pel·lícula ja ho diu tot: “enough said”, alguna cosa així com “ja està tot dit” o “res més a dir”.

Llavors, què té d’excepcional? Doncs precisament això: que és excepcionalment dolenta, i de tant dolenta acaba sent una conya monumental. Els propis responsables de les pel·lícules de la sèrie sembla que se’n riguin d’ells mateixos. O això, o disposen d’alguna mena de bolet o herba al·lucinògena a l’hora d’escriure els guions.

I sí, heu llegit bé: la sèrie. Perquè a hores d’ara ja van per la cinquena. Cinc pel·lícules amb la mateixa premissa: taurons voladors. Cadascuna més esbojarrada, però no en el sentit de “comèdia” esbojarrada, sinó en el sentit de “delirant”. Taurons a l’espai, taurons que cauen sobre la Casa Blanca, en foraden el sostre i acaben nedant pels passadissos… I torno ara a la data de l’inici: des de juliol de 2013, que es va estrenar la primera, fins agost de 2017, que s’estrenarà l’última (de moment), 5 pel·lícules en 4 anys sobre tornados que llencen taurons. No és extraordinari?

Amb tot, la mostra més concloent del “pitorreo” i el sentit de l’humor dels responsables d’aquest fenomen estrany la trobareu en els subtítols que acompanyen a cada pel·lícula:

Primera: Sharknado – Enough said: “Ja està tot dit”.

Segona: Sharknado 2 – The second one: És a dir, “la segona”, literalment.

Tercera: Sharknado 3 – Oh, hell, no!: “Oh, dimonis, no!”.

Quarta: Sharknado 4 – The 4th awakens: Joc de paraules intraduïble, que fa referència a Star Wars (“Forth” per “Force”). En espanyol l’han traduït per “Que la cuarta te acompañe” (per una vegada, i sense que serveixi de precedent, trobo encertada la traducció espanyola).

I la cinquena: Sharknado 5…- Earth 0: O sigui, “Taurons 5 – Terra 0”. Sembla que la cinquena serà global…

No m’atreveixo gaire a recomanar que en veieu alguna, no es poden qualificar de pel·lícules recomanables. Però si ja en porten 4, i la cinquena de camí, per alguna cosa serà…

1 comentari

  1. Ja ho va dir el gran profeta:

    Ahí está el tiburón
    Ahí está el tiburón
    Se la llevo el tiburón, el tiburón
    Ahí está el tiburón
    Ahí está el tiburón
    Se la llevo el tiburón, el tiburón

Deixa una resposta: