Jesús i Buda decideixen visitar el món terrenal i passar unes vacances junts en un petit apartament al Japó. Sota aquesta sinopsi, sembla que qualsevol proposta audiovisual còmica hauria de nedar en l’abundància: hi ha possibilitats d’humor a dojo en la confrontació de dues religions diferents. Ara bé, la sèrie live action basada en el manga homònim de Hikaru Nakamura promet molt, però deixa fred a l’instant.

El ‘Saint Young Men’ protagonitzat per persones reals es queda lluny de l’expectativa generada i acaba sent una gran oportunitat perduda. Els diàlegs tenen una densitat ínfima de bromes i es perden en divagacions i comentaris bastant prescindibles. Què es troba l’espectador? Un metratge innecessari per uns gags que segurament es podrien resoldre de forma més eficaç, i sens dubte, molt més eficientment, si es fessin de manera més directa.

La versió cinematogràfica de la sèrie consta d’un recull dels diversos capítols de la primera temporada, el que fa que encara s’agreugi més aquesta sensació de manca de contingut humorístic. També és cert que el comportament mandrós dels dos personatges, especialment de la divinitat cristiana, que s’avorreix de tot a l’instant, va en contra del ritme dels gags i fa que la interpretació de Ken’ichi Matsuyama (Jesús) i Shota Sometani (Buda) sigui poc variada.

Segurament amb un coneixement més gran de la cultura japonesa o dels dos pensaments teològics, l’experiència de ‘Saint Young Men’ millora, però malgrat tot la densitat de les bromes seguiria sent reduïda.


‘Saint Young Men’ va ser la primera pel·lícula de la marató que el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic va fer el diumenge 21 de juliol. A continuació, es van poder veure ‘Big Brother’ i ‘Golden Job’.

Anterior‘La casa de papel 3’, la “jarana” continua
Següent‘Big Brother’: un professor que és l’hòstia
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.