El Festival de Sitges rep en forma de première l’estrena estiuenca més potent de l’any pel que fa a cinema de gènere als Estats Units, amb futura estrena a les sales assegurada. Ready or Not és d’aquelles rara avis que succeeixen de tant en tant i quan a partir d’una idea bastant macabra i atractiva, Hollywood produeix sense escatimar mitjans (incloent-hi actors de cert renom) un film amb molta violència, molta sang i molt humor negre, d’aquells en què els espectadors de Sitges (i no sé si això és molt bon senyal) aplaudim tant. Seria com The Purge, com You’re Next, com el remake d’Evil Dead.

Així doncs, aquest 2019, amb Ready or Not tenim una pel·lícula l’argument central de la qual gira al voltant de la curiosa tradició de la nit de noces d’una familia altament burgesa, snob, podrida de diners i amb una mansió que deu cobrir més d’un codi postal. Aquesta família basa la seva fortuna en els jocs de taula, de manera que el nou membre de la família ha de jugar a un joc escollit per una misteriosa capsa. Però aquest cop, la núvia (una esplèndida Samara Weaving que aguanta estoicament quasi tot el pes del film) treu la pitjor carta possible: fet i amagar; molt innocent si no fos perquè la família està convençuda que si no troben a la persona que s’amaga abans de l’alba i la sacrifiquen en un ritual, moriran tots. I tot millora quan la família es sustenta pel matrimoni format per un gran Henry Czerny i una gòtica Andie McDowell, amb uns fills i uns gendres, l’un més estrany que l’anterior, i tots armats amb armes que van des de fusells a destrals i ballestes. La festa està servida.

S’ha de dir que pels que portem anys anant al festival, Ready or Not és un film amb una execució mil cops vista però notable i molt efectiva, i amb un ritme realment trepidant amb uns actors i actrius molt ficats en el paper i una bella fotografia i una banda sonora que, tot i ser d’un senzill Brian Tyler, supera amb escreix la qualitat mitjana de les bandes sonores dels films que es projecten a Sitges any rere any. I l’humor negre, present durant quasi tot el metratge, és el millor acopanyant per a un espectador àvid d’aplaudir les morts sanguinolentes (que no gore) que s’aniran succeint en un guió que, si bé mostra molt explícitament una crítica a les societats benestants i la seva impunitat sobre les classes més humils, no sorprèn i molts cops es queda a mitges. I és una llàstima que un dels girs de guió finals sigui tan poc creíble i forçat, ja que l’honestedat i la pretensió de ser un divertimento de sang i humor es compleix, i amb gran prestància. Ready or Not No és novedosa, ni tan sols hauria d’estar a cap llista “top”, però és una pel·lícula amb esperit 150% Sitges. Gamberra, divertida, i amb sang i fetge, i molt necessària a la programació: els aplaudiments i riures d’un Retiro ple de gom a gom ho demostren clarament. Si us agrada el terror “hollywoodiense”, “no adolescent” i els personatges que semblen sortits d’una comèdia de Mel Brooks, Ready or Not és la vostra pel·lícula.

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cine…
SegüentCrítica de “La Jauría”
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Deixa una resposta: