Little Joe és la nova proposta de la directora austríaca Jessica Hausner (Lovely Rita), que després de passar per Cannes i guanyar el guardó a millor actriu per Emily Beecham (Daphne) arriba a casa nostra gràcies al festival del D’A, que es pot veure a través de la plataforma Filmin.

L’Alice (Emily Beecham) és una mare separada que viu amb el seu fill, però la seva gran passió és la seva feina, a la qual dedica cos i ànima. Ella és investigadora en un centre botànic en què cerca maneres per desenvolupar noves espècies. És la responsable de l’últim disseny de l’empresa: una crisàlide característica no només per la seva extraordinària bellesa, sinó també pel seu valor terapèutic. Si la planta es troba en condicions òptimes, garanteix a aquells que la cuiden sentir felicitat eterna. Un dia, l’Alice decideix trencar les normes de l’empresa i li regala una planta al seu fill, qui a la vegada li posa el nom de Little Joe. No obstant això, a mesura que la planta creix podem començar a entreveure que aquesta felicitat no és com s’imaginaven i que potser aquest nou experiment no és del tot inofensiu.

L’aposta de Hausner és una posada en escena freda i apàtica, però que alhora hipnotitza per l’atmosfera malsana que respira. Flirteja amb el fantàstic d’una manera apassionant i desperta certs sentiments de rebuig que alhora resulten atractius per a aquelles persones que els agradi aquest terror més subjectiu i intern, fins i tot podríem dir claustrofòbic, malgrat no tractar-se d’una pel·lícula que sempre passa en un lloc tancat. Les imatges bucòl·liques de l’hivernacle amb les plantes vermell carmí combinat amb els tons pastel de l’uniforme dels científics o de l’edifici creen una sensació intensa. És un joc de colors que ja d’entrada captiva per l’elegància que mostra a la càmera.

I si les imatges ja són d’una gran bellesa, només cal esperar a sentir la banda sonora que agobia, pertorba i exaspera a parts iguals. Una música molt encertada en aquesta cinta per la gran quantitat de sons eixordadors que transmeten la sensació d’asfíxia i impotència del film.

A Emily Beecham l’acompanya Ben Whishaw (Skyfall) i ells dos seran l’equip de científics responsables del que passi amb en Little Joe. Les interpretacions d’ambdós ajuden d’allò més a acabar de tancar aquesta aura inquietant. Només començar ja deixen veure que són persones fredes, distants i força apàtiques. I les interpretacions ajuden a copsar aquesta mentalitat de workaholics.

Potser no serà una obra mestra i potser no arribarà gaire més lluny, però Little Joe aporta una bona dosi de mal rotllisme que agradarà als amants de les pandèmies.

Anterior“Adultos”, Marie Aubert
SegüentCrítica de “Znaki”
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.