Faig bastant cas a les recomanacions de Netflix. L’ull que tot ho veu és savi i no s’equivoca quan ha de recomanar-me alguna cosa basant-se en allò que ja he vist abans, de manera que no vaig dubtar ni un segon i em vaig llançar a veure La víctima número ocho, una sèrie que coincidia amb les meves preferències i gustos. Ja sabeu que tinc un punt fosc i que m’agraden els terroristes, les conspiracions, l’acció… qualsevol cosa que ens permeti escapar de la normalitat i submergir-nos en una ment perversa (o més d’una).
La sèrie arrenca amb un atemptat terrorista a la ciutat de Bilbao. Encara que ho pugui semblar, no és un spoiler, és el primer capítol! La qüestió és que un boig amb un furgoneta ha atropellat un bon grapat de vianants. Si us dic que jo era a Barcelona el dia de l’atemptat, entendreu que la meva curiositat per aquesta sèrie es multipliqués en llegir la sinopsi. De l’atemptat, en resulten mortes 8 persones. Pel títol de la sèrie, ja podeu imaginar que la víctima número vuit serà molt especial per a la trama i marcarà tota la sèrie. De l’atemptat, en culpen l’Omar, un noi d’ascendència magrebina, però la seva xicota Edurne, està convençuda de la seva innocència i tindrà entre cella i cella defensar-lo fins al punt de jugar-se la vida.
La trama, en general, té un ritme trepidant, i els personatges donen molt de joc. Hi ha un bon embolic i el que a priori sembla ser un atemptat terrorista és una qüestió encara més fosca. Si algú creu que no hi pot haver res més fosc que un atemptat, ja us dic jo que sí. A més, al llarg de la sèrie veurem amor, odi, desamor, picabaralles familiars, infidelitats, trets…
El repartiment compta amb actors de primer nivell com Marcial Álvarez, a qui potser recordeu e El comisario o Bandolera; Veronika Moral, qui apareix a Amar en tiempos revueltos; Iñaki Ardanaz, vist recentment a la pel·lícula Tiempo después; Khaled Kouka, vist al film El niño… Malgrat que compta amb un bon repartiment, les actuacions son una mica irregulars. Menció especial per a Farah Hamed, qui es posa a la pell de l’Adila, la mare de l’Omar. Ella, igual que l’Edurne, creuran en la innocència de l’Omar cegament i no faran cabal a les probes i a allò que pugui dir la policia; una mare coratge en estat pur i una dona valenta i amb valors. La cirereta al pastís la posen María de Nati, qui interpreta el personatges d’Edurne, i César Mateo, qui interpreta a Omar Jamal, “el terrorista”. Ambdós desprenen seguretat i força, i el personatges els escau molt. Sens dubte, ens fan empatitzar amb els seus personatges i submergir-nos a la trama des del primer moment.
Al llarg de la sèrie es posen sobre la taula temes com el racisme i el mal que ha fet el terrorisme jihadista als musulmans del nostre país. Hi ha una gran por pel fet que ha portat a molta gent a pensar que el seu veí pot ser un terrorista. Per altra banda, penso que hi ha un gran debat de fons: la integració. Al voltant del tema, al llarg del visionat de la sèrie m’he preguntat coses com ara quan s’ha integrat del tot una persona, o si és més difícil per als magrebins que per a altres immigrants adaptar-se. Al marge dels dubtes, el que queda clar amb la sèrie és que l’amor tot ho pot.
Pel que fa al final, us haig de dir que no és res del que es pot esperar. És del tot realista i la veritat és que fa rumiar. I fins aquí, perquè encara puc deixar anar algun spoiler.
El millor
La trama és dinàmica, humana i enganxa. Malgrat el baix pressupost de la sèrie, el resultat és molt bo.
El pitjor
Hi ha alguna escena còmica que provoca que es perdi la tensió i l’angoixa.
