El festival de Sitges ha estat l’escenari escollit per a la productora Indomable Pictures per presentar el seu primer llargmetratge. A la secció Òrbita i sota la direcció de C. Martín Ferrera (Zulo o El año de la plaga) ens presenten La Jauría. Estem parlant d’un thriller minimalista i amb una premissa molt simple, però gens exempt de tensió i angoixa. La idea neix d’un encàrrec que aquest mateix director va fer al guionista Fernando Polanco (autor del llibre Zombi d’Or: Ciudad de vacaciones).

L’argument comença quan un home es desperta encadenat a l’interior d’un cotxe mentre es va asfixiant lentament amb monòxid de carboni. De seguida s’adona que, igual que ell, hi ha tres homes més dins al cotxe, també emmanillats i igual de desorientats. Estem davant la imatge del perfecte suïcidi col·lectiu, però de seguida ens adonem que la voluntat de cap dels homes que hi ha dins el cotxe és la de morir. 

Ens trobem enfront d’un film claustrofòbic ja que gairebé en cap moment ens mourem de dins del cotxe en què ja ens despertem a l’inici del film. No obstant això, el guió és tant consistent que al llarg dels 77 minuts de metratge no ens fa falta mirar el rellotge en cap moment. Quan sembla que l’acció decau tot es gira i torna a arrencar. De la mateixa manera que l’any 2007 el cinema català i espanyol ja ens va oferir L’habitació de fermat ara tornem a tenir un thriller “d’habitació tancada” (tot i que ara hi tenim un cotxe). 

Com que el protagonisme recau gairebé 100% en els quatre homes tancats dins el cotxe, és un repte interpretatiu força admirable. Adam Quintero (El increïble finde menguante), Lluís Soler (El Ministerio del tiempo) , Carlus Fàbrega (Framed) i Ferran Vilajosana (Tengo ganes de ti) ofereixen unes molt dignes interpretacions. No obstant això també és d’obligatòria menció el paper que fa Liah O’Prey (Mary Queen of Scots), ja que tot i no estar tancada al cotxe aporta el toc de thriller necessari per arribar fins al desenllaç de la història.

Tot i que a la història hi ha algun petit aspecte que no acaba d’encaixar és tan mínim que el resultat final fa oblidar els petits errors. Els primers plans inicials de la pel·lícula també sembla que grinyolen un xic i fan pensar que estem davant d’un producte de poc pressupost. No obstant això, de seguida t’oblides d’aquests trets i et deixes envoltar per la pressió, l’angoixa i la claustrofòbia que aconsegueix desprendre el film. No estem davant d’un llargmetratge llarg, però tampoc ho necessita, ja que amb 77 minuts en té prou per fer-nos viure una aventura d’allò més asfixiant.

En definitiva, La Jauría funciona perfectament com a thriller “d’habitació tancada”, i amb premissa simple i, a més, efectiva ens fa viure una bona estona amb dosis elevades d’adrenalina i patiment. És així com es demostra que amb un pressupost baix es pot fer un producte d’allò més digne i atractiu per al públic de Sitges i el públic general.

El millor: el guió és sòlid i consistent i no ens deixa treva

El pitjor: alguns aspectes que no acaben d’encaixar del tot i alguns primers plans poc encertats

 

Deixa una resposta: