Des que Edwin S. Porter va captivar les pantalles de cine l’any 1903 amb una història de bandits que assalten un tren, el western sempre ha estat el gènere per excel·lència als Estats Units. Des de la seva època daurada entre els anys 30 i 60 amb John Ford, Howard Hawks, San Peckinpah o Anthony Mann; la seva posterior davallada als anys 70, i un nou despertar, tot i que molt moderat, a la dècada dels 90 amb Sin Perdón, Bailando con lobos o Tombstone; el western ha sobreviscut a la reraguarda del cinema amb una legió de fidels nostàlgics que molt de tant en tant veuen els seus desitjos fer-se realitat amb algun que altre bon títol a la cartellera.

Títols més moderns com Slow West, el remake de El tren de las 3:10 o la particular Bone Tomahawk alimenten aquesta passió per un gènere que viu del misticisme i de la seva pròpia llegenda. Per aquest motiu, a tots aquells a qui les pel·lícules de l’oest no ens semblen una pèrdua de temps, la notícia que els germans Coen tornaven a les pantalles, més ben dit, a la petita pantalla, i amb un western, va ser quelcom semblant a  un dolç davant les portes d’un col·legi.

La Balada de Buster Scruggs és una pel·lícula dividida en sis històries. Una antologia i un homenatge al mite de la frontera que pretén revisionar els arquetips que van construir el gènere i el van ajudar a fer-se gran. Ràpids pistolers buscats per mig oest, duels de mirades i celles arquejant al més pur estil Spaghetti western, la febre de l’or, grans batalles amb els indis  o grans caravanes de peregrins en busca del somni americà, quant encara  no existia tal somni. Sis històries que retraten l’oest americà en la seva vessant més crua i realista, però sense obviar aquell romanticisme latent d’una època que perdura en el record de tota una generació.

Més de vint anys han passat des que als germans Coen se’ls va acudir la primera història. Un treball que reflecteix aquesta maduració i que s’ha pogut polir amb calma, pas a pas, per esdevenir una obra gairebé perfecta, tot i  que en principi estava pensada per ser un sèrie. Lluny de caure en l’essència més crepuscular del gènere com al remake de Valor de Ley, en aquesta ocasió han portat el western al seu terreny i a la seva singular visió del cinema. Tot i mantenir el referent d’aquells que van ajudar a fer gran el gènere,  han dotat el seu treball de la seva màgia particular i la seva retòrica carregada de sarcasmes i humor nergre, que amb pinzellades més o menys gruixudes, tracen les línies d’aquests contes i llegendes de la vora del foc.

Liam Nesson, Tim Blake Nelson, James Franco, Brendan Gleeson i Tom Waits entre d’altres, donen vida als protagonistes d’aquesta pel·lícula, i si bé és cert que no a tothom li agradaran les mateixes històries i que l’ordre de visionat d’aquestes potser no és el més encertat, el nivell de l’elenc d’actors compensa qualsevol petita mancança que puguin trobar els més meticulosos. No obstant, la història  del buscador d’or protagonitzada per Tom Waits és mereixedora d’una menció especial gràcies a la seva brillant i interpretació, una meravellosa fotografia i un missatge que reflecteix tota l’essència d’una època on els somnis es desdibuixaven en una realitat crua i descarnada.

A la història que obre i dona títol a la pel·lícula, Buster Scruggs diu que “una cançó sempre el fa sentir millor aquí a l’oest. On les distàncies són grans i el paisatge monòton”; una reflexió que sintetitza molt bé aquesta salvatge etapa de la història americana. Si al vell continent tenim les llegendes de valents cavallers brandant les seves espases amb combats a mort, allà tenen els hipnòtics duels de pistolers que viatjaven de costa a costa convertint-se en mites de l’imaginari col·lectiu. Amb una línia molt fina entre la llegenda i la realitat, aquestes històries han forjat un gènere que s’ha construït durant més de cent anys, i que els germans Coen ha recollit en una pel·lícula que podria entendre’s com la culminació d’un gènere que ha sobreviscut a tots i a tot i, per molt que passin els anys, aquestes remotes històries d’indis i vaquers continuaran explicant-se a les nostres cases i continuaran alimentant i fent encara més gran el mite del Far West.

Comparteix
AnteriorNominacions als premis Goya 2019
SegüentAquest divendres al cinema…
Marc Orra Boix
Elèctric de professió però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic m'agrada perdrem pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.

Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/19/d539144633/htdocs/app540051993/wp-content/themes/Newspaper/includes/wp_booster/td_block.php on line 353

Deixa una resposta: