Quan vaig pensar que havia d’escriure la crítica de Dark, vaig tenir la síndrome del paper en blanc. Intentar ordenar les idees de tot el que m’ha suscitat aquesta sèrie és difícil, i si sóc sincera amb vosaltres i amb mi mateixa, no sabia ben bé per on començar.

Sinopsi

Primer de tot, intentaré posar-vos en situació i explicar-vos de què va aquesta sèrie. A grans trets podríem dir que Dark tracta d’un poble d’Alemanya en què han desaparegut dos nens. Aquestes desaparicions fan que es revisquin un fets molt semblants que van tenir lloc 33 anys abans. Els habitants es pregunten què està passant i si es tracta d’un assassí en sèrie. La pregunta més inquietant és per què es torna a repetir tot una altra vegada 33 anys després. Ja us podeu imaginar com de tenses estaran les coses entre els habitants de la comunitat.

Al seu torn, trobem una idea al voltant de la qual giraran tots els esdeveniments que tenen lloc: els viatges en el temps. La història se situa al bell mig de la teoria de l’etern retorn, una teoria del filòsof Nietzsche en què (explicat molt ràpid) el temps és cíclic i no lineal, de manera que tot allò que passa es torna a repetir eternament. Així doncs, veurem com alguns dels personatges lluitaran per controlar els esdeveniments i per reordenar el temps i els fets que han tingut o tindran lloc. Però a banda d’un temps cíclic també trobem una manera de viatjar en el temps, és a dir, els personatges poden tornar al passat o anar cap al futur gràcies als forats cuc, els forats que tenen la capacitat d’unir espais que a més estan separats en el temps.

A favor

Són moltes les raons per les que Dark m’ha agradat, entre elles el fet que trenqui amb la tònica general de sèrie ambientada als 80 o amb una estètica d’allò més hipster.

Un altre argument a favor de la sèrie és el misteri, la intriga i la confusió que genera en l’espectador. Tot i que al principi tens la sensació de no saber què està passant, poc a poc es van resolent algunes incògnites, això sí, mantenint sempre la tensió.

Tot i que algú m’ha dit que el to interpretatiu dels personatges és fred i insípid, jo l’he trobat molt encertat. És una sèrie amb un argument complex i difícil de captar, de manera que està bé que no hi hagi cap personatge que superi els altres, perquè d’aquesta manera et centres de ple en la història.

Un altre aspecte de la història que m’ha captivat és el nivell de detalls que no et pots perdre. És d’aquelles sèries en què no pots perdre pistonada perquè tots i cada un dels detalls són rellevants o fins i tot vitals.

En contra

En contra de la sèrie haig de dir que queden molts interrogants i moltes preguntes per respondre. Tot i així, em fa por que sigui un desastre del nivell de The Leftovers, una sèrie que em va enganxar i encantar durant les primeres temporades, però que després va degenerar fins al punt que em vaig afartar de no entendre què estava passant.

1 comentari

Deixa una resposta: