Amb un pressupost de 90 milions de dòlars, Bright era l’aposta nadalenca de Netflix, a més d’un film que semblava que havia de ser el blockbuster que tancaria un any fantàstic per a la plataforma. Tot i que la publicitat i les expectatives eren molt altes, la pel·lícula es queda a mig camí entre un film d’acció i una història de fantasia, ja que toca massa tecles i no n’encerta ni una.

Resumir la trama pot esdevenir una pèl complicat perquè se’ns dóna molta (o poca, segons com es miri) informació en les dues hores que dura el film, però tot i així ho intentarem. Ens trobem en un Los Angeles fantàstic en què conviuen éssers màgics amb humans, de manera que hi trobem fades, orcos, elfs, dracs… i tota mena de criatures màgiques. El nostre protagonista és l’agent Ward (Will Smith), el típic “poli” legal amb una filleta adorable i una hipoteca que li està xuclant la sang. El seu company de patrulla és l’agent Jakoby (Joel Edgerton), el primer policia orco del país i l’objecte de totes les burles per part dels seus companys i, alhora, dels seus iguals. Així doncs, els dos agents es veuran involucrats en un altercat en què intervindran criatures màgiques i en què hauran de tenir cura de protegir una vareta màgica que una malvada elfa vol utilitzar per fer tornar “el Señor Oscuro”. En la seva odissea particular per salvaguardar la vareta hauran d’enfrontar-se a policies corruptes, la policia màgica, els elfs dolents, bandes dels suburbis de la ciutat, etc.

Com veieu, molta acció i molta informació en només dues hores, però alhora poca, ja que hi ha molts elements que queden penjats i no es resolen durant el llargmetratge. Com a primer exemple trobem el tema de les varetes; se’n parla de tres, però només en veiem una, la qual cosa ens porta a preguntar-nos on carai són les altres, qui les té, com són, què fan… Per altra banda, tenim el tema dels Bright; tothom sap què és un orco, un elf o una fada, però (perdoneu l’expressió) què collons és un Bright?! Només sabem que poden tocar les varetes sense morir, però no sabem si tenen altres poders. També tenim la qüestió del Señor Oscuro; qui collons és el Señor Oscuro? És Sauron? És Voldemord? No continuaré amb la llista d’aspectes per resoldre perquè no acabaríem mai, però ja veieu que n’hi ha una bona pila.

A més de les incògnites que ens deixa la trama, hi ha un munt de temes arquetípics i recurrents en el cinema, fins al punt que la cosa se’ls escapa de les mans. Trobem doncs, el personatge marginat per la societat, una societat polaritzada i racista, el poli bo contra els seus companys corruptes, el valor de l’amistat, un pare preocupat per la seguretat de la seva filla capaç de fer qualsevol cosa per ella, la lluita del bé contra el mal per mantenir l’equilibri còsmic… i segur que em deixo alguna cosa.

Per si no teníem prou poti-poti, sumeu-hi els trets propis d’una peli d’acció: bombes i explosions, pistoles automàtiques, persecucions policials, cotxes que xoquen, lluites cos a cos, una benzinera que explota… i, de nou, segur que em deixo alguna altra cosa.
Finalment, la cirereta que engalana el pastís és un guió amb tocs d’humor que ens recorda el Will Smith de films com Dos policías rebeldes o Men in Black.

Tot plegat em sembla una barreja de temes, gèneres, pel·lícules i personatges molt mal resolta i, perquè no dir-ho, de molt mal gust. Sóc de la opinió que de vegades, menys és més, i en aquest cas crec que amb una mica menys d’acció i una mica menys de màgia el film valdria la pena. Així doncs, el que havia de ser un blockbuster quedarà en una peli més.

El millor

Què voleu que us digui… sóc una fan aferrissada de Will Smith i encara no he trobat cap peli en què ell no m’agradi. Per altra banda, m’encanten els orcos, però reconec que és estrany veure’ls fora del món del Senyor dels Anells-

El pitjor

Ja hem dit que la barreja de temes i personatges és descomunal, així que crec que en general la pel·lícula deixa molt que desitjar. Tot i així, si haig de triar el pitjor, diria que em sobra molt un Senyor Oscuro que no apareix per enlloc i que no sabem ni qui és, ni què ve a fer, ni quina cara fa.

Deixa una resposta: