Vaig començar a veure Counterpart perquè vaig veure que hi sortia J.K Simmons i perquè me l’havien recomanada un parell d’amics. Malgrat que al principi no em feia massa el pes, és una sèrie que m’ha agradat. Si la voleu veure, us avanço que ara per ara només té deu capítols i que passa molt ràpid.

Sinopsi

En un moment determinat, sense saber com ni per què, el món es desdobla i es crea un univers paral·lel i exactament igual amb una porta que separa un món de l’altre. Així doncs, tothom té un doble a una i altra banda de la porta, però les seves vides han seguit camins ben diferents. En aquest escenari de ciència-ficció situat a Berlín, trobarem en Howard Silk, un funcionari que es veurà obligat a col·laborar amb el seu altre jo per tal d’esbrinar perquè algú d’un món està assassinant persones de l’altre. Tot plegat, una història d’espionatge al més pur estil dels films ambientats en la Guerra Freda.

El millor

La sèrie, en general, m’ha agradat molt perquè penso que uneix dos gèneres –la ciència-ficció i l’espionatge– d’una forma molt natural i molt ben trobada. El millor però, és l’actuació del guanyador d’un Oscar J.K. Simmons, que interpreta el protagonista, Howard Silk. Així doncs, el veiem interpretant tant el Howard d’un món com de l’altre, els quals, tot i ser la mateixa persona, són molt diferents entre ells. El Howard d’una banda és responsable, calmat, afectuós, i es desviu per la seva dona; el de l’altre cantó, per contra, és agosarat, té èxit en la seva feina i és un home d’acció. En definitiva, tot i ser la mateixa persona són personatges molt diferents que Simmons interpreta amb gran mestratge, ja que l’espectador sempre és capaç de reconèixer qui és qui només pels gestos, l’expressió de la cara o la manera de parlar. Sens dubte un gran treball per part de l’actor que eleva encara més la sèrie, que ja per si mateixa és bona.

Anant una mica més enllà…

Algú podria pensar que Counterpart és només una sèrie d’espies en un món de ciència-ficció en què dues realitats que estan obligades a entendre’s i lluiten per mantenir l’equilibri, però jo diria que va un punt més enllà, ja que ens porta a reflexionar, a través de la psicologia dels personatges, en el valor de les nostres decisions i en com de diferent podria ser ara la nostra vida ni haguéssim o no fet això o allò altre. Al final, som el que som avui a causa de les nostres accions i de les decisions que hem pres en el passat.

 

Comparteix
AnteriorReady Player One, el llibre
SegüentETC TEATRE. Amic meu, l’espectacle
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici la correcció i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: