El día que se perdió la cordura, el debut de Javier Castillo, és una novel·la que va saltar a la palestra en format digital i que es va publicar en paper després de conrear molts èxits a les principals webs de llibres electrònics. Aquest fenomen no és nou i ja ens hem topat amb novel·les que han passat per aquests viaranys, com és el cas de El silencio de la ciudad blanca, un thriller d’Eva García Sáenz de Urturi.
La història comença un 24 de desembre al centre de Boston quan apareix un home despullat que passeja el cap d’una noia. Arran de la gran pertorbació que causa, l’home és traslladat a un centre psiquiàtric per ser avaluat pel Dr. Jenkins, el qual comptarà amb l’ajuda d’Stella Hyden, una especialista en perfils criminals de l’FBI. “El decapitador” (tal com l’anomena la premsa) es manté en silenci, la qual cosa dificulta la seva identificació i anàlisi psiquiàtrica. La situació canvia quan arriba al psiquiàtric una misteriosa capsa que conté el cap de la filla del Dr. Jenkins, fet que trastocarà el doctor i que portarà l’agent Hyden a prendre les regnes de la investigació. A partir d’aquí, aquesta tríada de personatges farà un retorn al passat i als fets que han desencadenat la situació actual.
La novel·la porta al lector a voler saber més dels personatges per poder arribar a discernir com estan relacionats entre ells i què va passar fa 17 anys. Per altra banda, també hi ha una dicotomia entre la bogeria i el seny. A priori sembla que està clar qui és el boig i qui són els assenyats, però a mesura que avancem en la lectura veiem que no tot és el que sembla i que la truita es pot girar en qualsevol moment. Tot i que a nivell argumental comença molt bé, es genera molt de suspens i es creen imatges impactants que ens animen a seguir amb la lectura, hi ha un punt en què la narració es torna previsible i en què es fàcil entreveure per on anirà la trama, la qual cosa no resta, sinó que ens empeny a continuar llegint per esbrinar si estem ben encaminats.
Pel que fa als personatges, crec que es treballa molt bé la psicologia del “decapitador”. Altres personatges amb papers rellevants i claus en la trama com poden ser Steven i Stella crec que no estan prou ben treballats; o bé perquè no s’acaba d’entendre el rol que exerceixen, o bé perquè la psicologia del personatge no es correspon amb la seva forma d’actuar.
Pel que fa al ritme de la narració, trobo que hi ha molts salts tant en el temps com en les trames, la qual cosa fa que perdis el fil. Per altra banda, també hi ha diferents narradors, de manera que de vegades has d’anar intuint qui parla per les referències que fa, tasca difícil especialment al principi de la novel·la. Personalment, trobo que el punt negatiu de la novel·la, ja que em sembla una narració més pròpia d’una pel·lícula o una sèrie.
Per altra banda, m’ha agradat molt el fet que a les darreres pàgines l’autor ens expliqui la raó de ser d’alguns elements de la novel·la perquè indica l’esforç, el treball i el temps que ha invertit per aconseguir cuidar cada detall. Generalment aquest tipus de detalls es donen en presentacions de llibre i m’ha semblat que aporta proximitat amb el lector.
Tot i les mancances, és una novel·la que recomano a aquells lectors que busquin un llibre ràpid i que enganxi, però ja us adverteixo que haureu d’estar atents per no perdre el fil. No és una obra mestra, però per la seva primera novel·la, Javier Castillo aconsegueix generar tensió i un bon thriller. Estarem ben atents als passos de l’autor i a properes novel·les, i és que Javier Castillo promet.
