A principis d’any em vaig proposar llegir més llibres d’autors greco-romans, i tot i que no ho estic complint gaire, sí que hi ha algun autor de l’antiguitat entre les meves lectures d’aquest any. Un d’ells és Llucià de Samòsata i el seu Contra un ignorant que comprava molt llibres. És un llibre que edita Adesiara, una editorial molt petiteta que posa al mercat llibres d’una qualitat suprema, autèntiques joies. Així doncs, no serà estrany que compri algun altre llibre del catàleg.

En aquest llibre, Llucià de Samòsata –com bé diu el títol– ataca un home ric que es dedica a comprar molts llibres amb l’afany de projectar una bona imatge d’ell mateix. Com ja podeu imaginar, en l’època de Llucià (s. II), estar en possessió de llibres era tot un luxe reservat a aquelles persones amb un nivell de vida i un poder adquisitiu molt i molt elevats, i donava renom i prestigi a qualsevol fins i tot encara que no sabés què deien.

El text és un pou d’ironia, humor negre i comentaris punxeguts elaborats amb molta ocurrència i astúcia que ataca de forma directa i sense pietat l’home ric però ignorant que ens ocupa amb la llengua com a única arma. El text, com us dic, és bo per ell mateix, i és que l’autor té una prosa esmolada i elaborada que la traducció és capaç de traslladar-nos. Per si això fos poc, l’edició d’Adesiara en grec i català i amb una introducció que farà les delícies dels més allunyats del món grecoromà, posa el botó d’or a un llibre magnífic que no us hauríeu de deixar perdre.

Molts pensareu, com és habitual, que aquests llibres avui dia no tenen pràcticament vigència, però, com sempre dic, els humans (per sort o per desgràcia) no hem canviat gens tot i el pas dels segles, de manera que se n’hi pot trobar molta, de vigència. És per això que l’atac de Llucià de Samòsata és el mateix que jo llanço a aquells que per Sant Jordi compren un llibre que es quedarà a la prestatgeria i que han adquirit per fer el fet, perquè és el dia de fer-ho o perquè queda bé. També la faig extensiva a tots aquells bookstagrammers dedicats a fer fotografies i a mostrar llibres a les xarxes que ni tan sols han fullejat. Això pel què fa als llibres, però permeteu-me que vagi una mica més enllà: tot i que Llucià posa els llibres a l’epicentre, el seu text no va d’això, sinó d’honestedat, criteri, humilitat. Qui no coneix algú massa preocupat per aparentar ser alguna cosa que no és?

Agradarà a…

Als crítics amb tot i tothom, a aquells que busquin una prosa elevada, i a aquells capaços d’apreciar la sàtira i la crítica àcida.

No agradarà…

Als que busquin una novel·la o no els agradin els assajos i, encara menys, la retòrica.

Deixa una resposta: