Contes que emocionen…

1312

En una de les meves visites a la biblioteca del poble, vaig deixar-me portar pel meu fill descobrint nous prestatges, entre corredisses i el meu nerviós “shhhhtttt” per intentar mantenir el silenci que hi havia en arribar. Una biblioteca pot arribar a ser un lloc màgic, no per l’ambient o l’espai, que a vegades també, sinó pels tresors que amaga; petits tresors que ensopeguen amb tu o tu amb ells i que sempre et fan sentir, emocionar, somriure i fins i tot plorar, sí, els contes per infants també poden fer plorar el adults.

Hi ha literatura infantil molt ben pensada. Les il·lustracions, el llenguatge emprat, l’argument, el contingut de cada pàgina, la mida de la pàgina i els colors utilitzats… tot plegat fa que ens endinsem en el nostre imaginari particular i que connectem amb cada paraula i protagonista.

Aquesta vegada us faig una breu però sincera tria de contes que m’han fet emocionar de veritat, que per una cosa o una altra els tinc a casa a la prestatgeria de “llibres per mirar”, que són els que no vull que el meu fill destrossi, ja que encara no són adequats per a la seva edat.

  • Avis, de Chema Heras i Rosa Osuna (Editorial Kalandraka)

    abuelos portadas.fh11Un conte que quan comences no et penses ni per un moment com es desenvoluparà. Un conte amb repeticions molt encertades perquè la canalla s’hi enganxi i s’anticipi i un argument màgic, dolç i que a mi em va fer desitjar aquest futur narrat amb el meu home. Les il·lustracions són acurades fent servir diverses tècniques de dibuix. La Ramona i el Ramon us enamoraran des de la primera pàgina i us transportaran a una vellesa romàntica i sincera.

  • El regal, de Gabriela Keselman i Pep Montserrat (Editorial La Galera).

    el-regalEls senyors Bonspares van seure al Sofà de Pensar.
    Només s’hi asseien quan havien de pensar alguna cosa important. 
    I l’aniversari del seu fill Miquelet era importatntíssim. 
    Perquè havien de triar. 
    Així és com comença l’àlbum il·lustrat, un llibre que a mi em demana a crits ser explicat amb veu alta, ja que té múltiples sorpreses a l’hora de buscar el millor regal pel seu fill estimat i un redactat de frases curtes i ben trobades. Té diverses pàgines desplegables que ajuden molt a crear expectatives al infants i a fer anar la imaginació, ja que amb cada una d’elles, primer en Miquelet diu un adjectiu del seu regal perfecte, els pares pensen i repensen i el desplegar la pàgina, surt el que els pares creuen que és. És divertit, impactant per les il·lustracions que té i amb un final preciós i que et fa dibuixar si o si un gran somriure als llavis.

  • El secret d’estimar, de Sarah Emmanuelle Brug (Malsinet Editor)

    el-secret-destimarÉs un conte petit en blanc i negre, amb una mica de vermell a cada pàgina i amb unes il·lustracions dolces, precioses i fetes amb carbonet. És una delícia sense text, ja que la història és prou clara, profunda i versàtil. Una joia atemporal i per a tots els públics, ja que pots adaptar l’explicació del llibre al nivell i durada que vulguis. I és que és la història tendra entre dos nens, així que no cal dir res més.

Com a proposta d’activitat per aquests dies que comença a refrescar, us aconsello fer una vista al Museu Blau de Barcelona, situat al parc del Fòrum. És el museu de ciències naturals, un espai molt ben pensat per a una gran franja d’edat i que ofereix un espai exclusiu per als més petits (0-6 anys) durant els caps de setmana.

Comparteix
AnteriorEntrevista a Ylenia Cañadas. Membre del Jurat Jove del Festival de Sitges
SegüentAquest divendres al cinema…
Anna Prat
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.