‘Contes per a les nits de lluna plena’

0
386

L’Anna Maria Villalonga ens té molt ben acostumats amb el gènere negre. Ja la teníem ben classificada a la prestatgeria amb títols com La dona de gris (2015), El somriure de Darwin (2017), i diferents antologies de relats. Ara però, resulta que es passa a una paleta de color negre encara més intensa, la del terror.

A finals del 2017, l’Anna ens va sorprendre amb una antologia de relats de terror, publicat per Edicions Apostroph. El llibre està dividit en dues parts; la primera consta d’un pròleg i 13 relats i la segona de 10 relats més. El que diferencia aquestes dues parts no és la temàtica de terror, si no l’enfocament. A la primera part hi podem veure un terror més lligat amb el que entenem com a gènere, amb els components més clàssics del terror i amb unes picades d’ullet que deixen entreveure la dura crítica a la societat actual. Els protagonistes acostumen a ser perdedors, antiherois o simplement individus invisibles per a la societat actual. No obstant això, és molt evident el rerefons negre que hi evoca l’autora.

Però el que realment fa especial l’antologia, al meu parer, és la segona part, on la ironia, el sarcasme i l’humor negre s’apoderen per complet del gènere del terror. L’escriptora catalana aporta una perspectiva i una aproximació diferent al terror. Agafa els elements característics i els sacseja amb força per fer-nos aparèixer un petit somriure a la comissura dels llavis. No és una riallada, és un somriure còmplice i familiar de situacions que ens són familiars. Vindria a ser com agafar personatges tant clàssics com vampirs, dimonis, bruixes i homes llops i posar-los davant d’un mirall ubicat en ple segle XXI.

I encara hi ha una altra sorpresa, l’edició que ens presenta l’Apostroph va acompanyat d’un codi QR el qual ens porta directament a la pàgina web de En veu alta, on Maribel Gutiérrez i Miquel Llobera han posat veu a alguns dels relats de l’antologia. Una forma diferent de practicar la lectura que recomano d’allò més.

Deixa una resposta: