DAVID OSA
Nom i cognoms: David Osa Fernandez.
Edat: La millor: 30 anys.
Lloc de residència: Manlleu.
Professió: Sóc periodista i actualment treballo en l’àmbit de la comunicació institucional, sobretot al sector de la salut. També faig col·laboracions com a periodista esportiu, formador en línia i maquetador web.
Càrrec a L’Escriba: Sóc el responsable de les “coses” tècniques del portal web, a més del vicedirector.
Què significa per tu la cultura? Una coctelera que ens permet gaudir de barreges de sentiments i idees poc habituals en el nostre dia a dia. Vaja, com qualsevol coctelera.
Què significa per tu L’Escriba? El “Sí” més valuós que he dit fins ara. La Irene Solanich i la Sílvia Plana em van proposar que els donés un cop de mà per crear un web literari i m’hi vaig emmerdar. Un lustre després, l’equip que hem creat i les vivències dins i fora del projecte, només em permeten tenir paraules d’agraïment. I si parlem de L’Escriba com a tal, doncs el que veieu: un mitjà fresc, sense pretensions ni postureig.
Pel·lícula preferida: Sóc especialment dolent per escollir coses preferides i dir una pel·lícula preferida em faria sentir malament perquè sé que n’he vist ben poques (en comparació amb la resta de companys). Segurament la que he vist més vegades a la meva vida sigui El Rey León, però és que tenint-la en VHS a casa i amb els estius infantils per davant…
Llibre preferit: Seré poc original: la trilogia d’El Senyor dels Anells em va robar el cor quan era un adolescent. Va ser el primer amor després d’haver flirtejat amb altres llibres. Des d’aleshores, han vingut altres llibres, però pocs tan especials.
Música? Si haig d’escollir em quedo amb la poesia musical de Jorge Drexler o el rock de Bon Jovi o M-Clan, per exemple. Tot té el seu moment, hi ha dies que et lleves amb ganes de reconciliar-te amb la humanitat i d’altres amb ganes de menjar-te el món.
Nocilla o Nutella: A casa, Nocilla. A les creps, Nutella (algú sap si la Nocilla no va bé per a les creps? És per un amic). Però molt de tant en tant.
Nesquik o cola-cao: Si no fos per la quantitat desorbitada de sucre que porta, Colacao a mort. Grumolls forever!
Platja o muntanya: Muntanya! Em fa sentir en pau. Les platges són molt maques, però aviat me’n canso i sovint hi ha molta gent.
Hivern o Estiu? I la tardor què, eh? Ni la calor de l’estiu, ni el fred de l’hivern ni l’al·lèrgia de la primavera! És l’estació perfecta!
Per tu el món és un lloc… ple d’històries, però que se’ns en va a la merda ben ràpid. O ens posem les piles tots, o l’hem cagat!