Adaptar un clàssic mai no és fàcil, sobretot si es tracta d’una obra com Cyrano de Bergerac. Els Canya que no és conya de Taradell, però, semblava que hi tinguessin la mà trencada i sense que res del que hi havia dalt de l’escenari desentonés amb l’època de Cyrano, els actors van lluir el text durant prop de tres hores davant el públic que aquest dissabte va reunir-se a l’ETC Teatre de Vic.
L’escenografia, el vestuari i la música van traslladar els assistents fins al segle XVII dels mosqueters per explicar-los la història del poeta i soldat francès del nas gros, Cyrano de Bergerac, una història plena d’embolics d’espases i faldilles. Les línies argumentístiques i els embolics que se’n generen, creen situacions rocambolesques i divertides acompanyades en tot moment de la traça per a versificar del protagonista, que aprofita el seu do de paraula per riure’s dels seus enemics i seduir, des de l’ombra, el seu gran amor, Rosaura.
A part d’aquestes demostracions de traça poètica, els de taradell van mantenir el text original en vers, un detall que de ben segur va representar certa dificultat per als actors. Tanmateix, tots i cadascun d’ells van saber defensar els personatges d’una manera admirable i mantenint el to i la traça que requereix una obra d’aquesta envergadura. Cal destacar, sobretot, l’actuació de Santi Estragués, que va defensar amb capa i espasa -i mai més ben dit- la dialèctica de Cyrano afrontant amb molta dignitat tots els diàleg que no són, precisament, breus.
Una companyia, la taradellenca, doncs, que va arriscar-se per aconseguir una molt bona representació d’aquest clàssic de la dramatúrgia. Esperem que ben aviat puguin sorprendre’ns amb altres actuacions d’aquest nivell.
