L’altre dia vaig anar a la biblioteca per buscar informació sobre patrimoni cultural i em vaig topar amb aquest llibre. Em va picar la curiositat i el vaig agafar en préstec. Quan jo era petita, a l’escola no es parlava d’art. Ens feien pintar i fer manualitats però les mestres no ens ensenyaven quadres ni escultures i a casa l’art no era una cosa freqüent. No va ser fins a batxillerat que recordo que em parlessin pròpiament d’art i, sincerament, era avorridíssim. Vaig aprobar pels pèls. Ara en canvi, les coses han canviat un xic i els nens visiten els museus i a les aules s’expliquen coses sobre art, però com i què podem o hem d’explicar a un infant? Aquest llibre ens diu com fer-ho.

Sinopsi

El llibre es divideix en cinc blocs: el primer, a mode d’introducció, mostra al lector què s’hi trobarà i com s’ha d’utilitzar; el segon proporciona recursos a l’adult per tal que l’infant senti curiositat pels quadres. A continuació ens explica com tenir èxit durant una visita a una galeria o museu i, finalment, explica, segons l’edat del nen, quines coses sel’s ha d’ensenyar. L’autora separa en tres grups les edats dels infants (de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys i d’11 a 13 anys) i atorga a cada grup un color diferent per explicar en cada cas quins són els interessos de l’infant i què s’ha de tenir en compte. Aquests colors se seguiran utilitzan al llarg de tot el llibre per agilitzar la informació.

El tercer bloc dona nocions bàsiques i gens tècniques al lector sobre els materials dels quadres, la relació entre quadre i museu i els seus orígens, quin tipus d’imatges es poden veure en una obra, perquè uns quadres están signats i d’altres no, qui escollia la temática del quadre abans de ser pintat, què és un quadre abstracte, perquè alguns quadres són tant cars… i un munt de preguntes i respostes que poden facilitar l’aproximació de l’infant a l’obra pictòrica amb l’ajuda d’un adult que tingui interès en transmetre-ho.

El quart bloc l’he trobat molt interessant. L’autora proposa diverses obres pictòriques i de cada obra ens dona tres explicacions diferents, cada una adequada a les franges d’edat que he esmentat anteriorment. Per exemple: de l’obra d’Yves Klein, Monocrom en blau (un llenç pintat en la seva totalitat d’aquest color i sense cap tipus de matís), a un nen de 5 a 7 anys se li pot explicar que és de color blau, que al pintor potser li agradava molt aquest color perquè podría ser el cel i perquè deia que si hi havia més d’un color en el quadre, aquests es podrien discutir entre ells. A un infant de 8 a 10 anys, de la mateixa obra li podem explicar que l’artista va pintar monocroms grocs, verds i vermells però que es va decidir finalment pel blau i després sempre va pintar les seves obres d’aquest únic color. Deia que era com el cel o el mar i era tant atractiu com un somni. Els quadres van ser sempre blaus, però uns tenien més gruix de pintura i d’altres menys, en un s’hi veien els traços del pinzell i en d’altres no, però tots tenien una cosa en comú: cap d’ells estava emmarcat perquè l’artista no volia que el quadre quedés “tancat”. A un infant d’11 a 13 anys se li pot explicar que un quadre monocrom vol dir moltes coses encara que ens sembli que no. L’artista va voler evoca la tranquilitat i la puresa quan pintava els quadres blaus. Per a aquest pintor, les obres que tenen imatges o altres colors distreuen a qui la miren i et fan estar alerta, en canvi el quadre blau proporciona repòs i calma i malgrat tots semblin iguals, no ho són. El preu d’aquest quadre ve determinat pel prestigi del pintor i el fet que el quadre sigui d’un únic color no el fa més barat.

Finalment en el bloc cinquè hi trobem bibliografía i webgrafia per ampliar-ne la temática.

Al meu parer…

Trobo que és un llibre molt útil tant per als que tenen nocions d’història de l’art o belles arts com per a qui no en coneix massa res però vol convertir una visita museística amb infants en quelcom interessant.

De la mateixa autora hi ha un altre llibre titulat Com parlar de l’art del segle XX als nens. Atès que les corrents artístiques del segle XX són complexes d’entendre fins i tot per a un adult, tinc curiositat de saber com l’autora afronta la temàtica. Ja us en parlaré més endavant…

Un fragment…

“Aquest señor s’ha posat al llit vestit! Quan ens fiquem al llit vestits, és perquè realment fa molt fred: per la finestra es veuen les teulades cobertes de neu. Aquest señor s’ha posat una gorra de dormir. Actualment ja no se’n porten però en aquella época era molt útil, les cases estaven mal escalfades” (explicació per a un infant de 5 a 7 anys sobre l’obra: El poeta pobre de Carl Spitzweg feta l’any 1838).

 

Deixa una resposta: