Tenim tendència a recomanar llibres de publicació recent, a estar pendents de les novetats editorials, a comprar l’últim llibre que ha tret no sé quin autor… En dies com el de Sant Jordi, a més, anem per les taules de les paradetes buscant el llibre de moda, el més venut o fem cua perquè ens el signi l’autor de torn. De literatura, però n’hi ha tot l’any i n’hi hagut durant totes les èpoques, i és per això que avui reivindico els clàssics de la literatura universal enfront de la novel·la de moda.

Molts us preguntareu què és un clàssic de la literatura i, tot i que és una pregunta difícil de respondre i són molts els escriptors i els teòrics de la literatura que al llarg de la història han opinat i teoritzat sobre el tema, jo el definiria com una obra literària elaborada amb gust i bona tècnica literària, però que a més pugui ser contemporània a totes les èpoques, de manera que mai passi de moda i, per tant, superi la barrera del temps i de l’espai. Són moltes les obres que poden encaixar en aquesta definició, la qual cosa em porta a preguntar-me per què no es llegeixen més, els clàssics? De nou, la resposta pot esdevenir complexa i segurament no hi ha una única causa. Tot i així, m’aventuraré a apuntar-ne algunes.

Molts clàssics ens han caigut a les mans a l’escola. Les famoses lectures obligatòries! i com tot allò obligatori, no agraden. Ara bé, jo sempre he agraït que em fessin llegir 1984 de George Orwell, però no ha estat fins que he crescut una mica i a partir d’una relectura que he copsat la seva magnificència. Però hi ha un altre factor: l’estètic. Sovint imaginem els clàssics com grans i gruixuts volums amb pàgines esgrogueïdes, lletra minúscula, paper i de Bíblia i un vocabulari inaccessible que no ens permet entendre res. En part és cert, perquè molts han quedat oblidats. La majoria de clàssics estan antiquats i, igual que nosaltres, hi ha poques editorials que es fixin en aquesta mena de llibres malgrat haver aconseguit perdurar en el temps i enviar un missatge encara vigent independentment dels anys que hagin passat. Com dic, la majoria d’editorials estan ocupades caçant nous talents i editant llibres que l’autor pugui anar a presentar i signar. El màrqueting ho és tot, avui dia. Tot i així, hi ha algunes (poques) editorials que tenen molt i molt en compte els clàssics; és el cas de l’editorial Alma.

A Alma tenen una col·lecció de clàssics il·lustrats que trenquen el mite del clàssic empolsinat, arcaic i poc accessible. La seva col·lecció de clàssics il·lustrats és moltes coses, però és, sobretot, atractiva, bonica, delicada, cuidada… Les tapes dures d’una qualitat suprema eleven el llibre a una altra categoria i ens fan saber que és etern. La cinta de lectura, per la seva banda, ens transporta als llibres de vell. El contingut, però és ben actual, ja que compten amb traduccions i edicions cuidades i ben elaborades. L’interior, a més de ser bo, és atractiu, ja que l’acompanyen il·lustracions exclusives que fan les delícies dels lectors. A mi em va caure a les mans Madame Bobary, però la col·lecció compta amb títols com El fantasma de la ópera, Mujercitas, Ana Karenina, Las mil y una noches Sens dubte, ampliaré la meva col·lecció de clàssics amb aquests llibres/joia perquè no només fan goig per fora, sinó també per dins.

Deixa una resposta: